“Quan no hi ha neu me’n vaig a ‘surfejar’ onades”

L’estil lliure sempre es percep com una disciplina de bon rotllo. Alguna polèmica hi haurà.La imatge desenfadada és real però quan la competició es va fent més professional els corredors guanyen punts, prestigi i diners en premis, i hi ha més tensió en aquest sentit. Si se senten a gust amb el circuit és més fàcil perquè s’ho passen bé i entre ells reconeixen el guanyador, el que ha fet els millors trucs.

És una filosofia de vida?Crec que és un tòpic. La gent que fa freestyle no està tota tallada pel mateix perfil.

Hi pot trobar executius que van a la feina amb corbata dilluns?Més del que la gent es pensa. Sí que sembla que per la imatge la gent sigui molt rapera o molt gàngster però de vegades al dar­rere hi ha una persona diferent.

Què fa vostè quan no hi ha neu?Normalment me’n vaig a surfejar onades. M’encanta. Em transmet una adrenalina igual o superior a l’snowboard. Ets al mig de l’oceà, les onades sempre són diferents... També faig motocròs.

És més fàcil que Andorra guanyi una Copa del Món en esquí alpí o en estil lliure?La veritat és que és molt difícil, un objectiu altíssim, perquè hi ha molta competència. Tant de bo arribés en els dos casos.

I què me’n diu del llenguatge de l’estil lliure. Un trencaclosques.Són paraules angleses, però són explicacions dels eixos de la rotació. Frontflip, que vas endavant; backflip, que vas enrere; el cork, amb l’eix en diagonal... Això en salts, després hi ha trucs de jibbing encara més complicats.

Si ho traduíssim al català perdria glamur.Potser, però hi estaria d’acord.

I ara és quan m’ha d’explicar per què el col·lectiu del qual forma part es diu coliflor.És una història curiosa. Érem un grup de gent que estava a l’estació de Boí Taüll i allà quan hi havia molta neu, pujaves a la muntanya i no paraves de veure pillows que en diem. Al final la muntanya tenia una forma de coliflor gegant. A més d’això en aquella època l’snowboard encara no estava gaire ben vist i de vegades encara et feien fora d’alguna estació. Passava el símil amb la coliflor. Quan sent la olor dius: “Quina pudor!” i quan la proves dius: “Doncs és bona.” No volíem un nom en anglès i una tarda tonta vam decidir: “Serem coliflor.”

Què seria de vostè sense l’‘snowboard’?Sóc delineant, i si m’hagués quedat a la ciutat anava cap a la part l’arquitectura. Però si hagués provat el surf m’hauria passat com amb l’snowboard, de seguida vaig veure que era més que una afició. Segurament hauria acabat a la platja.