“Ens ajuda més el mossèn de Sant Julià que els de la Seu”
48004.jpg
Com va iniciar-se en aquest món?Això de tocar el tambor ho porto a la sang. Vaig començar als 6 anys, primer a la banda de majorets de la Seu, fins als 17, quan va desaparèixer. Després vaig estar tres anys parat i als 20 ja em vaig integrar a la confraria dels Armats. I aquí segueixo.
Deu ser un dels més veterans.Sí, perquè al grup vam arribar a ser 70, però ha anat marxant gent i ara en som 47, comptant els nens i les llanceres, que són totes dones. I sort en tenim d’elles, perquè cada cop menys gent s’hi vol implicar.
Per què?T’ha d’agradar aquest món, i si a més et fan pagar una quota ja moltes persones es tiren enrere. I estem parlant d’una contribució ridícula, de 20 euros anuals... Amb la quota en tenen prou per pagar totes les despeses?La quota inclou el lloguer i la neteja del vestit. Perquè ajudes públiques, poques. Fa sis anys que pugem a la processó de Sant Julià, on ens paguen uns 300 euros. Però 175 ja són per al transport. També fem un esmorzar i un sopar tots junts, però una part la paguem de la nostra butxaca. I els instruments, tambors i trompetes, cadascú el porta de casa i se’n paga el manteniment.
L’ajuntament no hi posa diners?Hi ha anys que es passen la pilota de l’ajuntament al clero i del clero a l’ajuntament. Sempre ens donen l’excusa que no tenen calés. I casualment, ens dóna més diners el capellà de Sant Julià que els de la Seu. I això que aquí hi venim poca estona, a tot estirar una hora i mitja. A la Seu, en canvi, hi estem el doble, perquè sortim els primers i som pràcticament els últims a acabar.
En tant de temps com a armat, no ha fallat mai a la cita?Només vaig fallar un any, perquè m’havia trencat el lligament del peu. Però tot i així vaig seguir tota la processó. A més, aquell va ser un dels pocs Divendres Sants que va ploure i em vaig dedicar a eixugar les pells dels tambors.
A Sevilla hi ha grans lamentacions si la pluja impedeix la processó. També passa aquí?Aquí és molt diferent. Jo crec que hi ha gent que desitja que plogui per no haver de sortir. No té res a veure. A Sevilla els membres de les confraries paguen una morterada i no tots poden desfilar. Hi ha llistes d’espera. A la Seu has de perseguir la gent perquè s’apunti i cada any hi ha menys públic.
És una tradició que es perd?Tots els espectadors estan concentrats a la sortida, a l’ajuntament. I a la resta del recorregut hi ha molt poca gent. I?sí, són tradicions que es perden. Fins i tot hem tingut problemes per assajar, perquè fem soroll.
Queixes dels veïns?Sí. Durant anys vam assajar al pati de la Salle, però els veïns ens van fer fora... Després vam anar al col·legi Pau Claris, i també hi va haver queixes. Un dia fins i tot va venir la policia municipal! Ara ja estem als afores, als bombers, o a la sala polivalent del poliesportiu, quan ens la deixen...