“Si la música t’ho demana, et mous sense vergonya”
48032.jpg
Dirigirà una orquestra i un cor, tot alhora. És difícil?No és excessivament complicat quan tens davant persones disposades a servir la música. Tindré molta gent davant oferint el seu talent a una obra com el Rèquiem de Mozart.
Amb l’Orfeó Pamplonès hi treballarà per primera vegada.Per sort m’he trobat amb el mestre del cor i hem pogut parlar al detall de què volem fer. Veurem com va quan fem l’assaig.
Què significa per a vostè combinar el cor i l’orquestra?Tenir un nou company musical comporta excitació. I les dues parts estem molt convençudes de la qualitat de l’altre. Per això espero que sigui una bona trobada.
Què vol transmetre al públic?Divendres Sant és un dia especial per tocar el Rèquiem de Mozart. El públic segur que ho nota.
Mozart no va acabar aquesta obra i la va deixar en mans d’un deixeble seu. Ho nota?Sí que es nota, sí.
Com?Hi ha ingenuïtat en la part escrita per Franz Xaver Süssmayr. Quan es mira la partitura hi ha detalls. Sigui com sigui, és una gran obra mestra.
De vostè destaca que és molt atlètic amb els moviments quan dirigeix.Per mi, quan hom dirigeix ha d’oblidar-se del cos. Si la música et demana de fer moviments amplis, els fas sense vergonya. Ser atlètic o no és secundari.
Acostuma a fixar-se en els nous talents. Els joves tenen molta energia però no tenen experiència. I els més grans, al revés. Crec que s’ha d’aprofitar la seva energia i combinar-la amb l’experiència. I és una cosa que val per a la música i per a les societats en general.
La música clàssica encara arrossega els efectes de la crisi?Sí, però els pitjors anys queden enrere. Ara, una de les conseqüències ha estat que la qualitat de les formacions ha augmentat. Els músics han estat més exigents per recuperar la feina.
I la programació?Durant uns anys no s’ha pogut programar amb previsió. Això no et permet de convidar grans intèrprets, per exemple.
S’ha pogut innovar prou?No. I, a més, programar obres més populars per atraure més públic tampoc crec que serveixi. Si sempre fas la Simfonia V de Beethoven l’espectador se’n cansa.
Cal un equilibri.Cal oferir la música que coneix i alhora presentar novetats. Hi ha d’haver sempre el factor sorpresa present per no avorrir.
Troba a faltar el piano que tant havia tocat?La veritat és que no. Prefereixo descobrir coses noves.
Què li ve de gust ara?Per mi l’important és créixer amb la música que fas, amb els amics que tens i amb la família que t’envolta.