“La mona autèntica és la de pa de pessic i ous de gallina”
48084.jpg
Com és la mona de Pasqua autèntica?És la de pa de pessic normal amb els ous de Pasqua a sobre. I res més. Aquesta és la de veritat.
Uns ous que no són pas de xocolata.Clar, amb ous durs, de gallina.
Però a les pastisseries veiem mones de tot tipus.Tothom prova de fer coses noves per vendre més. Però això sempre s’ha fet.
I què li sembla?No em sembla malament. És normal anar canviant.
Tenen alguna particularitat les mones andorranes?Bé, el que hi ha s’ha après d’Espanya i de França. En aquest àmbit no hem inventat res.
Té la sensació que festes com la Pasqua perden l’essència?No ho crec. Tot el que són festes, cada vegada se celebren més.
Havia fet gaire mones?Ja ho crec. Centenars.
De qui va aprendre’n?Vaig aprendre a fer de forner a baix a la Seu. Un parent llunyà hi tenia un forn de llenya. Allà havia de traginar sacs de cent quilos.
Que forçut!Quan ets jove no et fa por res, però després ho pagues. Em van acabar operant de l’esquena.
I deu haver estat dels més matiners del país tota la vida.M’hi posava entre les quatre i les cinc de la matinada.
Sempre?Sí, i quan ja tenia el forn a Santa Coloma, un cop tenia el pa fet, l’anava a repartir tot, per hotels i particulars. No tenia botiga.
Era gaire dur?Bé, estava casat i tenia obligacions.
Ara tot és diferent. Clar. Ara la maquinària permet fer el pa d’un dia per l’altre. I abans s’havia de pesar i tallar a mà.
Creu que el pa d’ara és tan bo com el d’abans? Jo crec que sí. Bé que s’hi posa farina. No he vist mai que s’hagi fet pa sense farina!
Vostè el compra o se’l fa?El compro. Ja en vaig fer prou durant molts anys!
Deu ser el seu aliment estrella.El pa sempre m’ha agradat molt. De fet, quan era jove, abans d’anar a l’escola agafava dissimuladament una llesca i me l’amagava sota del jersei. Ara, un dia la meva mare em va enganxar.
D’on el treien, quan era petit?El feia la meva mare. L’anava a coure al forn que hi havia a cal Batlle de la Cortinada.
Va ser gaire difícil trobar successor per al seu forn de Santa Coloma?Sempre hi ha gent que en sap, d’això, i hi està disposada. El que sí que pensava l’altre dia és que potser m’agradaria haver-hi deixat un cartellet que digués que el forn el vaig fundar jo.