“Em trucaven molt per fer veus de iaio o... de dolents!”

És un món tancat? En català fa la sensació que se senten sovint les mateixes veus.Més que tancat, és especial. Hi ha feina però no tanta com perquè en pugui viure molta gent, per això s’escolten veus repetides. Passa en veus de galant o les que s’adscriuen a un personatge concret, com el Joan Pera amb Woody Allen.

Hi ha actors més difícils de doblar que altres?Sí, però si tens enfront un bon actor és fàcil de doblar. Una regla no escrita diu que si respires igual que el personatge, ja és teu.

Quants cops ha de veure un film abans de posar-hi la veu?En realitat no l’he vist mai abans.

Ah, no? I com funciona?Quan t’ofereixen el paper només preguntes de què va la pel·lícula i el dia que toca et presenten el personatge i a doblar-lo. Has d’estar disposat a qualsevol cosa: riure, plorar o posar una veu agressiva o dolça en funció de la situació. Si abans veiéssim la pel·lícula, hi hauria tantes interpretacions com persones l’han vista.

Un mal doblatge pot destrossar la pel·lícula?Sí, i passa. I al contrari, si està ben doblada la fa més digerible.

Una veu li pot afegir ‘guapura’ a un actor o bé restar-li?Sí. La veu original de Humpfrey Bogart, per exemple, és força nasal. I aquí en posaven una de galant absolut, greu sense aquest punt de nasalitat que aquí possiblement no hauria triomfat tant. Potser s’hauria dit que semblava una mica veu de nas o poc elegant.

Un dels personatges més populars a qui ha posat veu és el Follet Tortuga a la versió valenciana. Encara li recorden?I tant. Hi ha una generació criada amb Bola de drac. I hi ha hagut gent que ha fet els tallers que fins i tot m’ha demanat autògraf!

Quin personatge voldria doblar?M’agrada molt fer gent gran.

I això?Perquè hi va haver un moment al País Valencià en què no hi havia gaire actors de certa edat i amb 35 anys vaig començar a posar veus de iaio. Hi havia estudis que únicament em trucaven per fer veus de iaio... o de gent dolenta!

El tancament de Canal 9 va tallar la principal via de feina?Sí, va provocar una crisi duríssima. La història de la televisió valenciana és molt lamentable. Des del principi va començar a pagar molt tard, a no apujar l’IPC... i al 2009 es va retallar el pressupost de doblatge un 70%. Terrible.

I per això va activar els tallers.Sí, he anat per tot arreu a fer-ne. Oferir un taller de doblatge a casa no és habitual i crec que sóc l’única persona que va pel món fent-ne. Vull que la gent tingui una experiència, que fa alhora perdre la por de parlar en públic.