“La càmera es va convertir en el meu Wilson de ‘Náufrago’”

Com se li va ocórrer fer-lo?Practico caiac de mar i destinacions com Canadà i Alaska són una de les meques de l’esport, perquè són llocs molt salvatges.

No es va inspirar amb l’obra ‘Hacia rutas salvajes’ de Jon Krakauer? El llibre em va agradar molt. No és que hagi volgut imitar-ho, ni molt menys, però t’hi identifiques. I els paral·lelismes hi són, perquè els dos teníem al cap anar a Alaska. Però jo vaig tenir una mica més de cap que el protagonista!

Segur que va tenir dies de tot.Sí, va ser una gran prova de resistència. Hi va haver moments de tot, d’eufòria, d’excitació i de pensar que era un afortunat de ser allà quan, per exemple, em passava una balena pel davant. Però també estones en què em sentia cansat, i em preguntava què feia allà sol sota la pluja i el fred. Però al final estava fent el que volia.

Quina sensació li recorria el cos?Després d’haver tornat, em venen flaixos i la sensació d’estar sol i de supervivència... és l’època que m’he sentit més viu i més animal de tota la meva vida. Faci’m cinc cèntims del que va veure.Óssos, llops, orques i balenes, glacials perduts i platges que potser ningú havia trepitjat mai... I vaig conèixer gent molt interessant, aborígens i pescadors, que viu aïllada en fiords.

I la intendència?M’ho portava tot, però cada 10 o màxim 14 dies trobava un port i agafava provisions per a la propera etapa. I quan estava a un poble podia descansar i rentar la roba.

Com va portar la solitud?Tot i que sóc molt sociable, per a mi estar sol no és problema. Em va ajudar gravar-me cada dia per al documental: la càmera es va convertir amb el meu Wilson de Náufrago i li parlava i tot!

Després d’aquesta experiència tan brutal, on serà la pròxima?Si tot va bé, d’aquí un any m’agradaria explorar amb caiac una illa d’Indonèsia, prop de Papua, que no s’ha fet mai i visitar unes tribus aborígens de la selva

També en una expedició llarga?Calculo que de dos mesos. Vull fer de nou un documental, però més antropològic.

Després d’una vivència així, tornar a la vida real és com un cop?No t’enganyaré, al final ja tenia ganes de tornar. Feia tres mesos que palejava una mitjana de 30 quilòmetres al dia, al final tens un cansament que no se’n va ni amb un ni dos dies de descans. I tenia ganes del nostre clima i menjar.