“Al rugbi li cal l’esperit solidari, també entre els sèniors”
48180.jpg
Després de tants anys, com viu la feina amb el rugbi?És diferent del que vaig conèixer en arribar, les mentalitats han canviat i el treball amb els nens és més complicat. Està més reglamentat i és normal, i els nens ara són més consentits. Són generació de PlayStation i vídeo, no com els nens de fa vint anys que jugaven al carrer. Ara es cansen de seguida, volen fer de tot i no es dediquen al cent per cent a un esport.
Costa fidelitzar.Sí. Hi ha una implicació diferent. Amb tornejos com el d’ara amb els sub-18 es pot fer. És important que vingui un company de classe, fer pinya. L’esperit de solidaritat és el que necessitem, també entre els sèniors, al rugbi gran.
Com es treballa un esport de tant contacte amb els xavals?Primer cal intentar fomentar l’esperit d’equip. Després que vencin l’aprensió al contacte, amb el terra i els jugadors. Dels 6 als 10 anys hi ha aquesta tasca principal. Després pots començar a treballar més a fons tècnica i tàctica.
El VPC ha baixat, com ho veu?Crec que una de les paraules clau és humilitat. Hem estat a un nivell, ara per diverses raons s’ha baixat. No és un deshonor jugar en una categoria més baixa, toca fer autocrítica i buscar un camí.
Ha entrenat sèniors?Mai. Estic més còmode en la formació. He entrenat fins a divuit anys i crec que quan el nen està per polir es pot fer feina, però quan un ja creu que és el millor jugador del món és més complicat. Cal una base forta i intentar que es fidelitzi, tenint en compte el handicap de l’etapa universitària, quan marxen del país.
Era bon element quan jugava?Penso que amb els meus mitjans vaig aportar coses. Sempre estaré agraït al rugbi, són els que em van fer venir i tinc un deute moral amb la gent d’aquí. Llavors no hi havia contractes ni res, s’encaixaven mans i per a mi és molt important, m’han fet confiança.
S’ha fet andorrà?No. 27 anys és una part molt important de la meva vida, estic molt content en aquest país però no he pensat canviar de nacionalitat. Em trobo bé així i ningú es queixa (riu).
Un somni seria tenir un exalumne seu al Top 14?Hem tingut canalla que després han estat a alt nivell. El somni meu és que guanyem un títol de campió de França, de la categoria que sigui, per demostrar a molta gent que no som només forasters, que tenim el nostre lloc.
Un francès em diu que a França es menysté el rugbi andorrà.Exacte, per a molts som els que baixen tabac i alcohol. He viscut anys a França, però aquí hi ha uns valors en l’àmbit esportiu que m’agraden i defensaré sempre.
Què no canviaria i què canviaria d’Andorra?Vull que segueixi sent un petit país on tots ens coneixem, aquesta espontaneïtat; canviaria les relacions entre els esports. Aquí sovint hi ha una mica de cultura de l’ego.