“Sovint no valorem les històries que tenim a prop”
Ha estat gaire difícil escriure la història de la pròpia família?És complicat perquè sempre has de trobar l’equilibri entre la ficció i la realitat. Ara, la feina de documentació ha estat semblant a les anteriors novel·les.
Però l’ha viscuda igual?No. Tot em tocava més de prop. M’he emocionat més.
Per estar basat en una història real és un argument potent.Sovint no valorem les històries que tenim més a prop.
El que explica a ‘Diamant blau’ la deu haver marcat.Ho havia d’escriure tard o d’hora. Ara, no tot és real. Fins on jo sé, a la meva família no hi ha hagut assassinats truculents.
Però el caràcter de les dones que retrata sí que és veritat.La part de dones fortes que van a contracorrent, la dels amors a repèl i la història de Teresa Pujolà, que ho deixa tot per enamorar-se de la persona que menys li convé, sí que és certa.
Teresa Pujolà era la seva àvia. Què l’ha inspirat d’ella?M’ha marcat molt. De petita vaig créixer amb les seves històries. En sabia molt, d’explicar-ne. I, a més, ella en tenia una de molt potent, la seva història d’amor.
Què hi troba a les històries de dones, que són una constant?Tenen molt suc. Me’n vaig adonar fa unes quantes novel·les. Els segles XIX i XX es poden explicar si tens en compte la història de les dones. No és només un interès feminista.
Tenen més angles?Em sap greu dir-ho, però sempre acabo trobant més interessant explicar les històries de les senyores. Nosaltres també som més complicades, per bé i per mal.
Com explicaran la dona actual els escriptors del futur?Potser els temps han canviat i ja no hi ha tanta distància amb els homes. A més, en el futur es podran llegir dones. Ara les escriptores som una majoria. Al segle XVIII no passava.
Quan escriu li agrada fer molts salts cronològics. Per què?Quan llegeixo m’agrada que l’autor em permeti tenir un paper actiu. Sóc conscient que amb els salts temporals alguns lectors poden pensar que els complico la vida.
Què espera que el lector senti quan la llegeix?Que s’emocioni amb mi. I que a partir d’això arribin altres coses, com ara la fascinació per una altra època o en el sentit de viure feliç.
Com escriu?No he pogut mai escriure amb soroll. Necessito silenci o música clàssica. Escric al matí, començant com més d’hora millor.
Com es passa de periodista a escriptora?Sempre havia volgut ser escriptora. El periodisme va ser una escola, però hi va haver un moment que vaig decidir llançar-m’hi.
Ja treballa en un nou llibre?Sí, però no vull dir-ne res. Estic en un punt íntim del procés creatiu.