“L’urna ajuda a entendre la mort com un fet més natural”
48264.jpg
Se li va ocórrer que de les cendres d’un difunt podia néixer una planta.Això mateix. L’urna sostenible va ser el meu projecte de final d’estudis i durant anys vaig deixar l’exclusivitat de producció i venda a una empresa. Però en fa tres vam involucrar-nos en la producció i la comercialització de l’urna.
Com se li va acudir la idea?Potser perquè de petit al poble tenia el costum d’agafar les cendres del foc i anar-les a tirar a un arbre o a l’hort... i vaig fer l’associació.
El fet que no hi hagi espai als cementiris hi va ajudar? Sí. I la idea ha anat evolucionant fins al punt que els mateixos cementiris ofereixen espai per llogar punts on fer créixer arbres.
Ara ha redibuixat el seu projecte d’urna funerària sostenible.Hem creat les incubadores, que són un mena de test intel·ligent amb processador, senyals Wi-Fi, bateria i tots els sensors per controlar els diferents paràmetres per garantir que puguin néixer els arbres i les llavors germinin.
El concepte és que la vida continua, tot i que la persona mori?És una manera d’entendre la mort com un fet natural i no allò a què t’has d’enfrontar. Avui la indústria funerària s’aprofita molt d’aquest tràngol i ven una sèrie de serveis que molts cops són innecessaris. Es tracta de canalitzar aquest moment, l’energia i l’esforç de tractar els difunts com si fossin vius, quan els duem flors per exemple, cap a una regeneració. I el fet de plantar un arbre sempre és una cosa més positiva.
El difunt pot acabar sent la planta o l’arbre que sigui?Distribuïm diferents tipus de llavors però la gent pot triar la seva. Per exemple, tenim un client a Itàlia que ens demana roses.
Hi ha països en què l’acollida ha estat més natural que en altres?Venem el 70% de la producció als Estats Units i Canadà, però estem en 14 països. A l’Àfrica també tenim molta demanda però per ara no podem enviar per qüestions de duanes i de matèria orgànica.
A la cultura asiàtica agrada?Costa més introduir el producte però la cultura de la incineració està més arrelada. Al Japó, de fet, és obligatòria la incineració.
Té demanda a Andorra?Hi ha hagut algun interessat en la incubadora i algun comprador puntual en les urnes.
Hi ha una versió per a mascotes també. Sí, es va usar per enterrar el Floquet de neu, el que en va quedar.
En quina planta s’ha convertit?En un arbre africà que es va plantar al zoo.
Personalment, li agradaria fer aquest camí?No vull ser incinerat, malgrat haver inventat l’urna. Preferiria que m’enterressin sencer a terra sense cremar.
Quins altres productes ha creat?De tot. Des d’una casa rural fins a un per cultivar-se la sal a casa des d’un punt de vista més lúdic i educatiu.