“El concepte de ser fotogènic o no, no existeix”

També amb aquest esperit solidari?Sí, amb el mateix principi. Ho vaig sentir en un congrés i vaig decidir portar la idea aquí. M’agrada a banda de fer fotografies que hi hagi una acció solidària al darrere.

I li ho va proposar a Bomosa.Sí, i ells es van mostrar encantats i hi van col·laborar de seguida. La iniciativa és regalar una sessió de fotos de 15 minuts d’amo i gos a canvi d’un mínim de 5 quilos de pinso per a donar-los a Bomosa.

És gaire complicat fotografiar gossos?Hi ha gossos que són molt tranquils i d’altres que no, però ens adaptem al seu caràcter. A més, són amb l’amo i a mi m’agrada fotografiar la relació entre les persones de manera general i entre el gos i l’amo també hi ha amor i complicitat, que és el que m’agrada fer sortir.

La fotografia d’estudi, el retrat, és la que més gaudeix?Retrats en estudi, també faig esdeveniments, bodes... El que més m’agrada és fotografiar la gent. La d’estudi és més treballada, menys espontània, però és interessant, és com aturar el temps, una emoció que queda fixada.

Hi ha persones més fotogèniques i menys?Totes les persones són fotogèniques. El primer és passar-s’ho bé i tothom tenim una bellesa dintre i el que faig és treure-la amb les fotos, el concepte de ser fotogènic o no, no existeix. Jo sempre dic a les persones que vénen a l’estudi i em diuen que és el primer cop, que no saben què fer, que no fotografio models professionals, que no es preocupin. Les intento conèixer abans perquè es relaxin.

El retoc de les fotografies crea polèmiques recurrents. Què en pensa?Darrere de la meva fotografia hi ha un treball amb programes informàtics, però és un retoc que no treu la personalitat de la foto, ni el que es vol expressar, jo treballo la llum i l’ambient, no es tracta de canviar una persona.

Amb l’era digital i el mòbil, fer una fotografia està a l’abast de tots i en qualsevol moment. És més difícil dedicar-s’hi? El treball del fotògraf és difícil des de fa deu anys perquè tothom pot fer fotos, ser fotògraf. Però crec que tenim un rol més important ara. L’era digital treu la possibilitat que hi hagi una perdurabilitat en el temps. El fet d’anar a l’estudi d’un fotògraf és un acte important, anem a fer una foto i compartim-la amb les generacions futures. Un arxiu digital, una clau USB, la fiques en un calaix, un quadre, un llibre, són imatges per veure-les cada dia i que pots passar als teus fills.

És una professió en evolució?Em segueixo formant perquè el treball del fotògraf ha d’evolucionar, vull fer part d’una nova generació de fotògrafs que ofereixen una experiència al client, que no és només prémer el botó i ja.