“Andorra sempre m’ha obert les portes”
48363.jpg
Ha donat moltes voltes però s’ha establert a Andorra.Ja són nou anys ininterromputs. Tinc la família aquí, la meva filla, la Julieta, de sis anys, és andorrana i m’hi sento molt a gust. El país, el club i la selecció sempre m’han obert totes les portes.
La seva relació amb Andorra, però, ve de molt abans.Vaig néixer a Múrcia, on jugava el meu pare. Després va venir aquí a provar sort i hi vaig passar part dels primers anys de vida, però per motius familiars vaig haver de marxar a l’Uruguai amb set anys.
És dur un canvi així a aquesta edat?Sens dubte. Allà pràcticament em vaig criar amb els meus avis i poc a poc, gràcies a l’escola i al futbol, em vaig anar adaptant.
On es va formar?En un club que es diu Villa Española, a Montevideo. El típic equip poliesportiu de barri. Hi vaig estar fins als 17 anys, quan em va sortir l’opció de tornar a Espanya.
Com s’explica aquest gran miracle que és el futbol uruguaià? Per a habitants i mitjans, el que fa és heroic. És el primer esport del país, hi ha molts equips i amb tant futbolista hi ha molta competència i en surten moltes figures.
Segueix algun equip d’Uruguai?Sóc de Danubio, un equip de Montevideo.
I té algun ídol? De petit em fixava amb Recoba i Rubén Sosa, que van sortir de Danubio. D’adult el meu jugador favorit era Zidane.
De l’actual selecció, amb qui es quedaria?La resposta fàcil seria Luis Suárez, però m’agrada molt Gastón Ramírez, del Southampton anglès i també Godín, de l’Atlètic, pel seu caràcter.
Parla de caràcter. Haver-se format a Sud-amèrica l’ha ajudat a moure’s per les categories en les que s’ha mogut a Espanya i Andorra?Allà el futbol és una via d’escapament en l’àmbit social. Un recurs de vida i tothom ho treu al màxim. Em va ajudar, però em va sorprendre la qualitat que hi ha aquí. Hi ha molt bons jugadors que pel motiu que sigui no han pogut o volgut donar el salt.
La temporada de l’FC Andorra convida a l’optimisme?Sens dubte. L’objectiu era la permanència i avui en dia estem molt a prop dels de dalt. Volem somiar sent realistes que el somni pot acabar de cop, però també sabent que guanyant seguirem a la lluita fins al final.
Als 32 anys li queda corda?Els joves pugen amb força. Cada cop és més complicat i et fa pensar quan t’arribarà el moment de plegar. Però em cuido molt i mentre les cames aguantin, seguiré.
El temps lliure a què el dedica?Sobretot a la família. També m’agrada molt el cine i especialment Ricardo Darín. Si m’hagués de quedar a amb alguna de les seves pel·lícules em quedaria amb El Hijo de la novia.