“Vull contribuir a millorar el món amb la meva prosa”
48382.jpg
És la primera novel·la que escriu?No és la primera que escric però sí que és la primera que publico. Fa uns cinc anys, arran de la crisi, vaig decidir que era el moment de fer realitat el que sempre havia volgut fer: sóc una lectora voraç (sobretot dels clàssics catalans) i em vaig apuntar a un taller d’escriptura creativa per començar a escriure les meves pròpies novel·les.
Perquè ha triat aquesta per donar-se a conèixer?Perquè està escrita des de dins, buscant la veritat del meu moment i del meu temps. És un relat ambientat al Pallars, a Lleida i a Barcelona que transcorre des de la postguerra fins al 2010.
‘Tallar-se les trenes’ és una expressió de rebel·lia?És una manera de dir prou. La protagonista, la Mercè Alentorn, és una noia d’un poblet del Pallars que arriba a Lleida, una ciutat amable i inhòspita alhora, per treballar de minyona. Però a ciutat s’enyora molt, se sent decebuda amb la vida que porta, fins que sent que ja en té prou i decideix fer un canvi radical.
La història de la protagonista és un pretext per a una revisió crítica del temps en què transcorre l’acció?No. La història de la Mercè és un cant a la vida. És un relat costumista centrat en una noia que mira d’obrir-se camí a la vida amb l’ajuda dels valors que va aprendre de la seva àvia. Valors com l’esforç, l’autenticitat, la senzillesa... que avui dia s’han perdut en bona part.
Són també els valors que vostè reivindica en el seu dia a dia?Per a mi són valors bàsics que cal recuperar en la nostra societat, junt amb la formació, la creativitat, el respecte, la tolerància...
Diu que li agrada llegir els clàssics catalans; aquestes lectures li han servit de guia a l’hora de posar-se a escriure o han estat més aviat una nosa?Trobo que cal ser molt valent per posar-se a escriure després de llegir Rodoreda, Sagarra o Pla, però mai no diria que són una nosa. Són escriptors molt grans!
Em referia a la dificultat per trobar la seva pròpia veu, i més en una obra primerenca.Això és diferent. És una qüestió d’ofici, de treballar l’estil hores i hores i practicar diferents tècniques narratives.
Com la protagonista, també vostè ha fet un canvi radical en la seva vida, quines són les seves expectatives?M’agradaria canviar el present, vull contribuir a millorar el món amb la meva prosa.És un propòsit molt ambiciós.Sóc ambiciosa pel que fa a les meves inquietuds intel·lectuals i a la idea de millorar el món. Em veig com una gota d’aigua que en busca d’altres per formar l’oceà. És ambiciosa la gota d’aigua? Doncs jo sento la seva mateixa ambició.
Com ho porta això d’haver de promoure la seva obra?Molt bé. Tinc el suport de l’editorial i, a més, el diàleg amb els lectors és sempre molt enriquidor.