“El pare és prou feliç malgrat estar malalt”
48454.jpg
Com està el seu pare?Prou bé. Té una evolució molt lenta, fa quasi deu anys que està diagnosticat però físicament es troba molt bé, està de bon humor, encara ens coneix... tot i que ara és totalment depenent les 24 hores. Però com a mínim és prou feliç tot i estar malalt, i està actiu.
Com ho du ell?Crec que ara millor perquè ja hi ha una certa inconsciència. El principi i el final de la malaltia solen ser el pitjor: primer perquè hi ha consciència i és molt dur de pair, i el final perquè és duríssim.
En quin moment van detectar que alguna cosa no rutllava?El cas del pare és força excepcional perquè no ho esperàvem. Va anar al metge perquè pensava que tenia un excés d’estrès, estava molt cansat, i va arribar aquest diagnòstic molt precoç.
Els ha costat molt apartar-lo dels focus mediàtics? Els mitjans ho han respectat prou i la gent quan se’l troba pel carrer li mostra molt d’afecte. Però s’han de filtrar moltes coses perquè té permanentment demandes per participar en activitats i ja no pot.
Segueix l’actualitat catalana?Ho segueix, però segurament no tot ho entén. Hi ha molts polítics que encara coneix, sap que tenim una nova alcaldessa a Barcelona, però no ho viu amb la passió política que ho vivia abans.
Com ho porta la seva mare?Ara millor i més tranquil·la. Ha estat molt dur per a ella, però és forta. Cal un temps per pair-ho i per canviar de perspectiva respecte a una persona amb qui has conviscut cinquanta anys.
I vostès?La doctora Teresa Gómez Isla em va donar tres consells a l’inici que m’han ajudat molt: s’ha acabat emprenyar-te amb el pare, cal tenir molta paciència i ser molt flexible perquè cada dia és una mica pitjor, i aprofiteu els moments que són bons; no es pot viure en un drama permanent. I és així.
Tot i que no hi ha una cura per a l’Alzheimer, es pot donar un missatge d’esperança?Nosaltres el donem. S’està en el bon camí. Ara hi ha un consens perquè s’ha vist que s’ha intentat atacar quan era massa tard, per això orientem la investigació a la prevenció, i el diagnòstic precoç.
Com es treballa a la fundació?Fem estudis per obtenir uns biomarcadors que permetin reconèixer què acaba provocant la malaltia i aconseguir que no es generin més casos. Té un recorregut llarg però tenim molta esperança que s’arribarà a aturar-la.
L’impacte actual és enorme.Sí, i creix a mesura que s’envelleix la població: una de cada deu persones majors de 65 anys el desenvolupa, al món n’hi ha 40 milions, i en cinquanta anys es pot triplicar. L’error ha estat pensar que només era un problema de la gent gran.
Es pot prevenir?Per ara sabem que tot el que és bo per al cor ho és per a l’Alzheimer. Abstenir-se de l’alcohol, tabac, menjar sa, fer esport i mantenir-se actiu socialment.