“Passo més hores als Serradells que a casa meva”

És com la seva segona casa.Jo diria més aviat que és la primera! Realment passo més hores als Serradells que a l’altra casa.

La seva infantesa s’ha dibuixat, en bona part, a la piscina del centre esportiu. Sí. Vaig aprendre-hi a nedar i vaig anar passant per tots els monitors. I després vaig passar a ser alumna de la sincronitzada i ara hi estic com a entrenadora de la d’alevins i júniors. He estat usuària de les instal·lacions sempre.

Molta gent va al gimnàs per evadir-se una estona i estar a la seva. A vostè li ha passat a l’inrevés i hi ha fet els amics?Com sempre he estat amb el grup de les companyes d’equip, mai hi he anat sola. I la veritat, no hi sé anar sola, al gimnàs!

Coneixerà cada racó de la casa.I tant! De fet, els conec bé perquè com que també hi vaig treballar de recepcionista, la gent de vegades s’intenta colar i tu has d’anar per davant d’ells... i em conec cada racó, sí.

Però que hi ha molta gent que s’intenta colar?Bé, a l’estiu, els nens de 15 i 16 anys que si es poden estalviar quatre euros de l’entrada, doncs ho intenten i el seu cap està en plena acció per buscar amagatalls per poder-hi entrar.

És el club més antic del país. Per a la família dels Serradells què suposa arribar als 25 anys?És el centre més antic i el que considero que ofereix les millors condicions, perquè en un esport com la natació sincronitzada encara hem valorat més el que tenim a casa durant el període en què la piscina ha estat tancada.

Per què ho diu?Ens ha tocat desplaçar a altres piscines, que totes estan molt bé, però les dimensions d’aquesta no les té ningú i ho hem notat moltíssim. Se’ns ha fet molt dur el tancament.

Hi veu diferència entre l’usuari dels centres privats i públics?Sí, perquè els serveis per millorar la qualitat, qüestions més de luxe, suposo que són millors als privats, per això paguen més. Aquí és més esportiu, de gaudir d’unes instal·lacions que no hi són a la resta d’Andorra.

I ara que no ens sent ningú... és cert el mite que hi ha qui va al gimnàs per lligar?No ho sé... sí i no. Però quan vaig deixar d’entrenar vaig decidir anar al gimnàs amb una amiga i me’n va vaig cansar de seguida... perquè xerrava més que feia esport perquè em trobava amb tothom! (riu). Potser no hi ha qui ve a lligar però sí a fer vida social!

Però que hi ha usuaris que s’apunten un mes i després no tornen a fer esport no és cap mite. Això sí que passa, sobretot s’apunten al gener i després no hi vénen pas. Però entenc que és difícil agafar una rutina.