“El ioga no és una moda com la zumba”

Com va decidir-se a fer el pas?Vaig fer una formació de ioga i per acabar-la havia de fer classes gratuïtes a amics i familiars, per practicar-ne l’ensenyament. Vaig començar amb els companys del banc i em vaig adonar que m’agradava molt ensenyar i oferir benestar. M’omplia més que anar cada dia a la feina! (riu).

Va ser un canvi sobtat?Durant un temps vaig compaginar-ho, fins que va arribar un projecte gran a l’empresa i vaig veure que era massa, que no ho volia fer més. No me’n penedeixo, he trobat el meu camí a la vida.

És cofundadora de Free Yoga basat a oferir trobades massives de ioga al carrer. Volem que tothom pugui provar a practicar-lo. Perquè fa uns anys hi havia molts prejudicis sobre el ioga i la idea era popularitzar-lo i mostrar-ne el costat urbà, divertit i més informal.

Els puristes podrien criticar-li que esdeveniments així banalitzen la pràctica. Alguns no ho comparteixen, però molts altres sí. Al ioga no només se li ha de donar aquest vessant de recolliment d’estar en silenci durant una setmana. Els indis també el fan amb roba de carrer cada dia al matí. És una experiència personal, no canvia perquè estiguis a casa o en una platja... és una experiència íntima del que sents durant la classe, les teves emocions i l’estat físic i mental.

Han fet classes conjuntes amb 3.000 persones.I quan ho fem tothom està en silenci absolut. És un moment màgic i molt emocionant. Però qui el vulgui fer sol que el faci.

Ara ser ‘iogui’ és tendència?El ioga no és una moda, fa 50 anys que existeix al món occidental en l’àmbit popular i ha anat evolucionant.

Però ara se’n sent més a parlar.

Sí, però ja hi era fa temps i no desapareixerà. No és una moda com la zumba, per exemple, que passats dos anys canvia per una altra. Quan la gent el prova nota el benestar i poques coses el poden substituir.

Com l’ha canviada el ioga?Ara sóc més conscient del meu cos, perquè cal entendre que el ioga no és un esport sinó un camí per coneixe’s millor físicament i mentalment. Sóc molt més flexible, tinc més força a l’esquena... i mentalment t’obres més a la gent.

Amb un llibre a la mà és possible aplicar bé la tècnica?El ioga es pot aprendre. Té tres pilars: la respiració, la meditació i les postures. Per fer les postures, millor anar a una classe, cert. Però un cop les coneixes, es poden fer a casa. I algunes respiracions van amb les postures i altres es poden aprendre amb un llibre.

Però meditar no és fàcil. Això sí que es pot fer a casa. S’ha de practicar de manera molt regular. En tot cas, no pretenc que el llibre substitueixi les classes, és un complement més. Hi proposo un pla de quatre setmanes.