“Els maltractadors solen ser encisadors amb els altres”

I de la primera novel·la.Quan vaig acabar-la em pensava que seria un viacrucis per les editorials. El meu company, el Pep Cortés, va tenir la idea de presentar-la aquí.

Coneixia Andorra?Hi havia vingut uns quants cops i prou.

D’on ha sortit la història?És una reflexió que sorgeix de veure les notícies i tenir casos propers de maltractaments. La pregunta que em faig és com pot ser que una persona amb cultura es deixi maltractar. I com pot ser que un altre s’atreveixi a ser maltractador?

Presenta els personatges des de petits.Explico el seu món perquè es vagi entenent d’on prové el maltractament que és, sobretot, psicològic. Els maltractadors acostumen a ser encisadors amb els altres. Mai no ho diries, que ho són.

L’ha tocat de prop?N’he tingut algun cas a prop. I?es nota amb el caràcter. Una persona de la parella té un caràcter fort i es pot veure com trepitja l’altra i la humilia.

L’univers que envolta la història és autobiogràfic?Sí. A la Riereta hi anava a passar els estius quan era petita. En tinc records molt bonics, allà als peus de Montserrat. Era un món màgic.

Quin paper hi ha tingut la Sílvia Alcàntara en aquesta novel·la?Un de molt important. Ha estat la meva mestra.

Va començar a escriure amb ella?Sí, amb el curs d’escriptura creativa de l’Ateneu de Terrassa. És molt bona mestra. Com que és escriptora sap què t’ha d’explicar i sap com t’ha de donar ànims.

L’ha ajudat a trobar el seu estil?Bé, jo no sé què és ben bé l’estil encara. Diuen que és la manera d’escriure de cadascú. Jo escric com escric. Ah, i la Sílvia també m’ha ensenyat a esporgar.

A anar al gra?Sí, hi ha coses que no cal explicar-les. Si parles d’un penjador, ha de servir per penjar-hi alguna cosa. Si no, no cal anomenar-lo.

A la primera pàgina ja es nota.Quan tenia la novel·la escrita, la Sílvia em va dir que ara havia d’escriure la primera pàgina i que hi havia de sortir tot. Vaig passar uns quants dies de nervis, però ho vaig aconseguir.

Com se li presenta el seu primer Sant Jordi amb novel·la?Fantàstic. Aniré a firmar a tres parades que m’ho han demanat a Terrassa. Penso gaudir-lo!

Quina resposta ha rebut dels lectors fins ara?M’han dit que han somrigut i també que alguns han plorat. I, sobretot, estic contenta perquè m’han dit que acaba amb esperança.