“La divulgació científica és una assignatura pendent”

De debò la ciència té respostes per a tot?No, la ciència ni ho sap tot, ni ho resolt tot; de fet, no coneixem més que el 4% de l’univers, com tampoc sabem perquè es produeix el càncer, per posar dos exemples. Però el que sí sabem és que, mitjançant el mètode científic, a la llarga trobarem una resposta per a cada qüestió.

El mètode científic només s’aplica a magnituds mesurables.Pensi que cada dia es descobreixen components genètics que influeixen decisivament en determinades capacitats humanes (intel·ligència, creativitat, etc.); per tant, és possible que en el futur trobem la base genètica de moltes més característiques de la nostra conducta, incloent totes les emocions i els sentiments; fins i tot de les ideologies, i això les fa mesurables. Avui dia ja sabem que cada cervell és propens a desenvolupar un tipus de capacitats determinades per la genètica, les quals s’aniran modulant o configurant al llarg de tota la vida per l’entorn: l’educació, la família, el contacte amb el medi, els hàbits alimentaris o esportius, etc.

Al llibre afirma que la recerca és el motor del progrés. Què entén per progrés?Parlo de la recerca en ciència bàsica, que es dedica a estudiar els materials, les lleis de la natura, etc. Una altra qüestió és la tecnologia aplicada o l’ús que se’n fa. Però és innegable que científics com Maxwell, que va formular les lleis de l’electromagnetisme, sense les quals avui no tindríem telèfons ni ordinadors, ha estat cabdal per al progrés de la humanitat. I també contribueixen al progrés l’art o la filosofia, és clar. Tenir ordinadors és progrés, ens aporta benestar.

Creu que els treballs de Maxwell, i de tants altres grans científics, no es coneixen prou?Fora de l’àmbit estrictament científic, al nostre país hi ha, en general, poc interès per la ciència. La divulgació científica és una assignatura pendent; amb una bona divulgació la ciència és assequible per a tothom. Al llibre recullo una anècdota del director del Cern, que explicava que no hi ha res tan gratificant per a ell com veure la il·lusió d’un nen de primària en lliurar una redacció sobre el bosó de Higgs després d’escoltar una xerrada adequada al seu nivell de comprensió.

A l’hora de parlar de divulgació, els periodistes no sortim gaire ben parats.És que no n’hi ha gaire, de bon periodisme científic. Sovint llegeixes notícies que no estan ben explicades, perquè tampoc no hi ha gaire periodistes especialitzats en temes científics. Però això també passa a les pàgines d’esports, per exemple.

Tanmateix, vostè defensa que cal una formació interdisciplinària, com es conjuga això amb l’especialització?La investigació es fa en camps concrets, el divulgador pot estar especialitzat en un tema o en molts. Al llibre hi ha 27 capítols sobre temes diversos. Jo no sóc un especialista en tots, però com a divulgador sí que els conec prou per poder-los explicar.