“Clavaria un ‘ippon’ als polítics corruptes”

Com neix l’afició pel judo?Vaig començar als deu anys a la Seu, fins que vaig marxar a la mili. En començar a treballar vaig pujar a Andorra com a professor de música. Un dia em vaig trobar l’Eladi López, que ja el coneixia de la Seu, i em va dir que anés a fer judo amb ells. I des de llavors.

Per què diuen que enganxa?El judo a banda d’esport és una filosofia de vida, aporta valors com a esportista i com a persona. Un exemple.És un esport de lluita que consisteix a tirar l’altre, però una de les màximes diu que quantes més vegades et tiren al terra més t’aixeques per continuar lluitant. Això traslladat a la vida t’enforteix. També hi ha el tracte humà. És un esport individual però necessites un equip de persones i companys per entrenar. Com més persones tens al costat més progresses.

També ensenya música. Quines coincidències hi troba?Tenen més a veure del que ens pensem. Amb l’esperit de sacrifici. Calen hores de judo i d’estudi amb l’instrument i sinó no evoluciones. També la concentració o la pressió: al tatami o en el concert no hi ha possibilitat d’error. Si t’equivoques perds el combat o el públic se’t tira a sobre.

I què costa més d’ensenyar als xavals?Quan són petits els nens són esponges i només que estiguin una mica motivats aprenen. La qüestió ve quan van creixent i fan falta aquestes hores de pràctica.

Quina banda sonora triaria per a un combat de judo?La de Rocky, amb Eye of the tiger, per exemple. Bona per aconseguir la motivació.

Judo i Japó van junts. Hi ha estat?Ho tinc pendent. Amics judokes que hi han anat t’expliquen coses que vols veure.

És diferent, doncs?Hi ha coses que els occidentals no podem entendre. Per exemple el respecte cap als superiors. Al sensei, el professor, els cinturons blancs li porten les maletes. O el sensei està al tatami i té fred als peus i hi ha dos cinturons blancs que s’asseuen a sobre dels seus peus. O que vagis a entrenar al kodokan (un institut de judo) i diguis que estàs cansat. Et prohibeixen l’entrada per a tota la temporada. Hi ha coses que a Europa no entendríem.

Un ídol musical i ídol de judo.A mi que m’agrada la bos­sa nova, potser et diria Eliane Elías, pianista i cantant brasilera. En judo, el japonès Inoue. Ja no competeix, però ha guanyat unes quantes coses.

A qui li clavaria un ‘ippon’?Als polítics corruptes, de tot el món. Mires la televisió i cada vegada en surten més. A nosaltres ens toca anar pagant cada vegada més impostos mentre que a ells no els passa res.