“Abans de castigar el fill hi ha moltes altres alternatives”
48834.jpg
La disciplina pot ser positiva? A la nostra cultura el mot disciplina té un altra connotació, però en realitat ve de deixeble. La disciplina positiva combina amabilitat i fermesa.
Per què aquesta combinació?Amabilitat perquè es basa en el respecte entre nen i adult i fermesa perquè hem de ser ferms amb les nostres necessitats com a pares. Trobar el punt mig no és fàcil.
Posem una situació real: 8 de la tarda, gran rebequeria del nen de 4 anys perquè no es vol banyar i el sopar per fer. No perdre els nervis és un repte. Aquí es recomana el temps fora positiu: li fem veure, no en el punt d’estrès màxim, sinó en un moment de calma, que hi ha estones que ell es posa molt nerviós i nosaltres també i que llavors no podem pensar. Acordem què l’ajudaria en moments així a calmar-se: un conte, un peluix... i en una situació així se’l convida que primer es calmi amb allò.
Però això no eximeix la mala conducta. No, per l’hem d’abordar en un moment de calma, quan el nen està receptiu.
Un crit de vegades és inevitable.No som perfectes, però no perdrem de vista que els nens aprenen principalment per assaig-error, per tant els hem de donar moltes opcions perquè s’equivoquin i aprenguin, i per modelatge: som els seus models. Què passa si fem un crit? Res, perquè els errors són meravelloses oportunitats per aprendre i així li hem de fer veure al nen.
Castigar: mai o algun cop?Hi ha moltes altres alternatives abans. Per tant, no.
Quines proposa?Les conseqüències naturals, per exemple. El nen decideix sortir de casa sense jaqueta i tu no intervens però tampoc afegeixes el “ja t’he dit que passaries fred”. Llavors l’aprenentatge serà directe, perquè passarà fred i arribarà a una conclusió.
Però el pare pot tenir la sensació que qui porta les regnes és el nen.Sí, però un nen que accepti l’autoritat sense qüestionar-la? I quan en tingui 12 i els pares no siguin la figura principal i li ofereixen el primer cubata... volem que sigui obedient a la pressió del grup o que se l’hagi entrenat a tenir criteri propi?
Abans parlava de múltiples alternatives al càstig. Quines més?També hi ha les conseqüències lògiques que s’apliquen a una mala conducta. Però han de ser proporcionades, lògiques i relacionades, i raonables.
Per exemple...Si un nen pinta una paret, no el castiguis sense iPad. Ni tampoc havent de netejar aquella paret i tot el pis.
No es pot veure com un càstig?La diferència és que no apliquem ni humiliació ni manca de respecte cap al nen. I el nen pot escollir perquè sap la norma i quines conseqüències té la seva actitud.