“La gent vol veure films que no fan en sales comercials”

Hi és des del principi.De fet, sóc l’únic que queda dels que vam fundar el Cineclub.

Què han aconseguit?Tenir una programació estable de cinema independent i d’autor en versió original. Fem una trentena de pel·lícules l’any. Som una finestra oberta al món.

Quina ha estat l’evolució?No hem canviat de gustos però ens hem adaptat a les tendències.

Vol dir que no tan sols es projecten films d’autor i clàssics.De clàssics, ben pocs. Quan n’hem projectat algun, el públic no ha respost. La gent té més ganes de veure films d’ara que no fan en sales comercials.

Recorda alguna projecció en especial?Quan vam néixer vam anunciar per tot arreu que ho fèiem per fer cinema en versió original. Resulta que la primera pel·lícula que vam projectar, La canción de Carla, ens va arribar en versió doblada. Com que anava amb cel·luloide, ja no hi havia remei i vam haver de passar-la.

Què els satisfà?Haver col·laborat amb moltes entitats del país, donant suport a diverses causes, com ara els malalts mentals.

Què ofereix un cineclub que no ofereixen les sales comercials?Per començar, la versió original. Si fas una pel·lícula asiàtica doblada amb veus castellanes, el que veus no té la mateixa musicalitat.

Quina relació tenen amb les sales comercials?No hi tenim cap problema. Fins i tot ens han ofert d’anar a projectar allà, tot i que no hi hem anat.

Com escullen les pel·lícules?Acceptem suggeriments o des de l’entitat fem propostes. La llista la passem a la Federació Catalana de Cineclubs, que és qui fa les gestions de contractació.

Quines pel·lícules no fallaran mai al Cineclub?Ens agrada molt Ken Loach, per exemple. En el cinema argentí també ens fixem molt.

I algun tipus de film vetat?Hi ha productores que tenen preus prohibitius i que ja fan el tall. No cal que demanem una Disney.

Quines tenen més èxit?Les comèdies. La gent va al cinema a divertir-se, a estimular-se. Tot i que de vegades és difícil de trobar-ne que no siguin massa frívoles.

El cinema europeu ha millorat els darrers anys?Sí. Proliferen festivals de tota mena de temàtiques. França produeix la meitat del cinema del món, exceptuant l’Índia i la Xina.

D’on li ve l’interès pel cinema?Després d’haver marxat a estudiar a fora, vaig tornar amb una cultureta cinematogràfica i aquí no hi havia l’oferta que buscava.