“El fanatisme per Eurovisió és dels que no es perden!”

Com va seguir el festival dissabte?

Amb la família, tots som molt eurofans. A més, ho vam mirar per Internet perquè no ens volem perdre els trossos en què fan pausa a TVE!

Quan s’hi va enganxar, vostè?

L’any de la Rosa d’Espanya el vaig començar a seguir més. El següent, amb la Beth, ens tocava de prop, i el següent, amb Andorra, ja m’hi vaig implicar molt més.

En quin sentit?

Fent pàgines web i informació d’Eurovisió sobre Andorra, en català i en anglès. I quan vaig treballar a RTVASA vaig col·laborar activament amb l’equip del projecte d’Eurovisió. Però des que Andor­ra hi va deixar de participar el meu interès ha minvat.

I això?

No m’hi sento representat. No t’hi jugues res. Ho veig com un espectador d’un país tercer amb l’expectactiva que un dia Catalunya hi pugui participar i, per què no, Andorra hi torni.

Amb Espanya no ho sent?

No, com que em sento només català i no espanyol la representació espanyola no m’implica res.

El 2014 va anar de públic a Copenhaguen. Com ho va viure?

És com quan vas al Camp Nou a veure el Barça: vius molt l’ambient però t’has de concentrar per seguir què passa a l’escenari. A més, vaig sortir a la tele onejant les banderes!

Va votar, dissabte?

I tant! Per Lituània, Austràlia i Àustria. Ho vaig fer per telèfon.

Austràlia va estar a punt de guanyar. Això sona estrambòtic.

S’ho mereixia: fa 30 anys que la televisió d’allà emet el festival i se segueix amb un fervor i un entusiasme que cap país d’Europa té.

D’enguany, què va ser el millor?

Els presentadors i el muntatge: un desplegament tecnològic i audiovisual espectaculars. Es trigarà anys a fer un festival millor.

I el pitjor?

Em sap greu que la final hagi estat un enfrontament polític bèstia. Veure que s’ho jugaven Rússia i Ucraïna, ara els dos països més enfrontats d’Europa, em va preocupar. Vés a saber ara quina reacció tindrà Rússia.

Vol dir, tant?

Aquests països s’ho prenen molt seriosament. En el nostre context es veu com una cosa frívola i passada de moda però per a la majoria d’Europa és qüestió nacional.

Content pel resultat, però?

M’hauria agradat una victòria d’Austràlia o França. Rússia no m’agradava, era una versió 2.0 del que va guanyar l’any passat.

Amb els anys es veu enganxat a la tele seguint el festival?

Sí, és un fanatisme que no es perd! A més, col·lecciono els CD i quedo amb amics per veure’l... Només et diré que quan es va acabar la primera semifinal la vaig tornar a mirar a YouTube.

Li han dit mai que és un ‘friki’?

Sí, i sempre responc que n’hi ha de molt més frikis perquè controlen els assajos, les xafarderies del festival... jo a tant no arribo! (riu)