“No ets professional però cal 'tirar hores' com si ho fossis”

Mentre feia la carrera vaig començar a fer sortides per plaer amb una bici de muntanya. El que passa és que m’agrada molt l’esport i sóc molt competitiu. Vaig començar a competir primer en BTT i des del 2011, quan em vaig preparar per als Jocs de Liechtenstein, que es pot dir que estic competint de debò en ruta, em va enganxar.

I per què la carretera?

En la BTT competeixes contra gent professional i pels rànquings surts al darrere en les curses, un handicap. També hi ha un element tècnic i jo com que no en feia des de jove trobava una mancança. En ruta vaig començar a competir i de seguida van arribar bons resultats, va ser el punt que em va acabar d’arrossegar. Al final és un tema de motivació.

Com es prepara un corredor que no és professional?

No ets professional, però cal tirar hores com un professional, entre cometes. A la nostra categoria, l’elit, se li diu amateur i molta gent l’associa a hobby. Però és una categoria en què l’objectiu és passar a professionals. Hi ets o no hi ets. O tens el nivell o no acabes les curses. Al final és treure hores d’on pots i fer la millor qualitat d’entrenaments.

Ha pensat alguna vegada en el professionalisme?

L’edat no convida a dir que es pot donar el salt, però no ho descartes mai. Veus gent més gran que ha passat a professional, perquè no és només fer el Tour, hi ha diferents nivells i perfils de corredor. He corregut amb professionals en un campionat d’Espanya i no m’he quedat enrere.

Com veu que s’estableixin al país ciclistes de primer nivell?

La meva feina va vinculada amb ells, els ajudo a tramitar temes de residència passiva, assessorament... És un luxe perquè ve la flor i nata del ciclisme, corredors de molta qualitat, són corredors d’equips World Tour. Algun dia si em truquen he fet alguna sortida amb ells, però ells no surten amb bici, surten a treballar i no els vull destorbar.

Ha tingut algun ensurt sortint amb la bici?

Sempre hi ha un cotxe que no respecta la distància. Falta una conscienciació important, també per part del ciclista, que n’hi ha que no respecten. El problema està que el ciclista sempre és la part dèbil. Sempre he pensat que les persones, per desgràcia, aprenem amb sancions, fa que després siguis més prudent.

Un ídol.

La meva generació som de Miguel Indurain, però m’agraden molts corredors. Alejandro Valverde, Contador, Armstrong, que després va ser el que va ser. Els de la meva edat som d’Indurain, Pantani, o Virenque, que també m’agradava molt. A casa tinc una foto d’Indurain quan va fer el rècord de l’hora.

On serà quan vingui el Tour de França?

No ho sé, tinc la setmana de vacances. Vull ser-hi però és quan tenim vacances amb la dona i he de compensar (riu).