“El Diari ha sortit sense interrupció durant 25 anys”

El novembre de 1990 vam tenir la primera reunió a Lleida amb el Grup Segre i Marc Vila Riba, Marc Vila Amigó i Gualbert Osorio... allà va començar tot.

I com va acabar-hi involucrada?

Marc Vila Riba em va ensenyar el projecte i em va oferir ser-ne la gerent. Havia fet empresarials i em va agradar molt la idea, era un repte i una gran oportunitat.

Llavors no hi havia premsa diària al país. Començaven de zero.

Exacte. No hi havia un mitjà on publicar un anunci per buscar personal!

Els primers mesos, deurien estar plens de dubtes...

Ens deien si el país realment generaria notícies per omplir un diari sis dies a la setmana, fins al 1997 no es publicava els dilluns.

I feina n’hi havia per omplir.

Sí, les fortes tradicions, l’opacitat... calia obrir la societat i institucions al fet informatiu. Després del procés constituent tot va canviar.

Amb quanta gent van arrencar?

25 persones i el suport del Grup Segre. Actualment en som 57.

Com recorda el dia que va tenir el primer Diari a les mans?

Amb un gran respir! Va ser molt dur treure el número 1. Es van fer molts esforços per part de tothom. Érem relativament no-vells, però amb molta il·lusió pel nou projecte.

En 25 anys tindrà un feix d’anècdotes...

Un cop hi va haver una apagada de llum general a Andorra i un equip va haver de baixar a Lleida a acabar el Diari! Perquè, això sí, en 25 anys ha sortit sense interrupció. I algun cop no ha estat fàcil.

Ho diu perquè s’imprimeix a Lleida i s’ha de pujar cada dia?

Sí. Inicialment cada nit es baixava un CD fins a la rotativa i el transport sempre ha estat un tema complicat, les furgonetes han patit alguns accidents, inclemències del temps... Poder-lo enviar per Internet va ser un gran canvi.

Entrar al mercat publicitari va costar?

Sí, la gent al principi no veia la necessitat d’anunciar-se. Passava també amb els subscriptors: tots ens deien ‘faci-me-la per 3 mesos perquè no sé si això durarà més!’.

Personalment, què ha suposat el projecte?

Una gran experiència. Demana moltes hores de dedicació i sacrificis personals. La família sempre ho ha entès i ha estat un gran suport. Quan a casa sonava el telèfon de matinada sabien que hi havia un problema i gros.

De quin tipus?

Canvis de tirada o haver de tornar a imprimir el Diari perquè s’havia produït una notícia important de darrera hora.

A per 25 més, doncs?

I tant, ara amb el repte de l’era digital. Agraint el suport que ens han fet els accionistes, treballadors, lectors i anunciants per fer possibles aquests 25 anys.