“Només amb el cos es pot treballar qualsevol música”

Què és la percussió corporal?

Senzillament és fer ús del cos com a instrument musical. És com si fos qualsevol instrument de percussió per la relació tímbrica que té.

Com ho treballa?

En dues direccions. L’utilitzo per crear composicions de diferents estils, amb el component tan interessant de dansa i moviment que incorpora. D’altra banda és una eina pedagògica i terapèutica.

Quines reaccions es troba als tallers?

Sempre són positives perquè la gent redescobreix el seu cos. Per a mi és molt important que la vivència que tinguin sigui lúdica, sense descuidar la rigorositat.

Què s’hi aprèn?

Aspectes com la concentració, l’atenció, la lateralitat, el reconeixement del cos i també la interacció entre els companys i, per tant, l’empatia i l’acceptació dels altres. I després hi ha els objectius musicals. Només amb el cos es pot treballar qualsevol música.

La percussió corporal és nova?

Beu molt de les tradicions de diferents països, com ara la cultura afroamericana o l’espanyola, amb el flamenc. I hi ha persones que ho han actualitzat, com Keith Terry o Fernando Barba.

Quina part del cos li agrada més?

Totes. La més representativa són les mans, perquè tenim els diferents tipus de claps.

I la part del cos més estranya?

No em trobo gaire còmode amb la boca i la cara. Per una mala experiència quan estudiava.

Per què va escollir la percussió?

Com a anècdota, quan vaig començar a fer música érem tres amics que tots volíem tocar la guitarra i jo vaig pensar que ja hi havia massa guitarristes i vaig agafar la bateria. Un cop m’hi vaig posar, vaig veure que era l’instrument que volia.

Ja és el cinquè membre dels Gossos?

Des del principi, fa ja catorze anys, sempre m’hi he sentit molt còmode. Les cançons les sento molt meves.

Als concerts se’l veu totalment dins la música, amb moviments molt expressius.

No me n’adono, però quan em veig en vídeos, sí. Per naturalesa sempre m’he mogut molt. Sobretot quan em sento bé amb la música que toco, i amb els Gossos em passa.

Ha treballat amb altres conjunts del que va ser el ‘rock’ català. Què en queda?

Ha evolucionat cap a coses molt interessants. Personalment no connecto amb la música que s’està fent en català ara perquè tinc una edat. Penso que queda la influència que va tenir en la gent que fa música ara.

Què escolta últimament?

Per feina m’obligo a escoltar la música que escolten els adolescents. L’uso a les classes que faig i, a més, m’agrada. Darrerament he escoltat l’últim disc de James Blake i Lianne La Havas.