“Andorra és un exemple de gestió turística de l'esport”

Quins avantatges té la Seu per estudiar la relació entre turisme i esport?

E. I.- És un lloc amb un potencial molt gran en aquest camp, no tan sols per les activitats que es generen des de les entitats que conviuen a la ciutat, sinó també per l’entorn natural i per la proximitat d’Andorra, que també és un lloc amb bons exemples d’aprofitament de l’esport com a dinamitzador turístic.

Hi ha cap estudi del que suposa l’esport dins el volum de negoci del sector turístic?

J. S.- Si n’hi ha cap, ho desconec. Sí que hi ha, però, una estimació indirecta que situa l’impacte de l’activitat esportiva en el PIB espanyol en un marge de l’1,7 al 2,3 per cent. Però és molt difícil saber com es distribueix aquest impacte entre els diferents sectors. Tanmateix, també hi ha diversos estudis que mostren que en els darrers cinc anys hi ha hagut a Espanya un increment molt important d’esdeveniments esportius de tota mena.

És normal que el Camp Nou sigui una atracció turística de Barcelona o que el Museu del Barça sigui el més visitat de la ciutat?

E. I.- Jo diria que la pregunta està mal formulada. No es tracta de si és normal o no, sinó de constatar que l’esport, i més en casos com el Barça, genera una demanda social molt gran i molt variada, a banda de la càrrega simbòlica i passional que té per a molta gent de tot el món. De fet, cada cop hi ha més agències de viatge especialitzades en aquesta mena de circuits.

Com influeix el vessant passional en la gestió esportiva?

E. I.- La gestió d’una entitat esportiva no és gaire diferent a la de qualsevol altra empresa. Cal diferenciar l’esport d’elit de la pràctica esportiva en general. La majoria dels alumnes del curs acabaran treballant en algun dels molts àmbits, públic o privat, relacionats amb la promoció de l’esport de base, i el que procurem és que la formació que reben els permeti prendre decisions amb bon criteri professional i ètic.

J. S.- D’altra banda, l’activitat esportiva ha assolit unes dimensions que avui dia fan imprescindible la formació de gestors especialitzats per desenvolupar les capacitats del territori, i això fa vint anys era impensable. En aquest sentit, Andorra és un bon exemple de gestió del territori: des que travesses la frontera la major part dels inputs que reps et parlen de natura i de turisme esportiu.

És ètic que l’esport d’elit posi preu a les persones com si fossin mercaderies?

J. S.- Quan l’esport mou grans quantitats de diners es perverteix tot, però també a qualsevol gran empresa es contracta o s’acomiada gent en funció dels resultats. L’esport d’elit, però, és una part molt petita de l’activitat esportiva, i la gestió del gros d’aquesta activitat comprèn molts àmbits, com ara la salut, l’educació o la integració social.

E. I.- Malauradament, la feina que es fa en aquest àmbit sovint no té cabuda dins la informació que ofereixen els mitjans.