“El futbol no té memòria ni cor, l'Atlètic ha de resistir”

Estic buscant equip. El darrer treball el vaig tenir a l’Azerbaidjan i ara estic en el mercat. A banda sóc ambaixador de la lliga espanyola i treballo a Onda Cero comentant els partits.

És més senzilla la vida d’entrenador o la de futbolista?

La de futbolista. Quan jugues acaba l’entrenament, te’n vas a casa i tampoc t’has de preocupar de gaire. Com a tècnic has de pensar en mil coses.

A Madrid el deuen aturar encara pel carrer?

Sí, sempre. Sembla mentida després de tants anys.

I això de ser un ídol de l’Atlètic?

Està molt bé. I em saluda bé la gent del Barça i del Madrid. Visc en una zona vikinga cent per cent i tenen molt bon tracte amb mi.

Deu ser molt bonic que hi hagi un ram de flors al Calderón a cada partit per homenatjar-lo.

Un homenatge als meus córners. Aquesta senyora, Margarita, de Talavera, m’ha dit que mentre visqui posarà el ram a la cantonadeta on segons ella cada córner era quasi gol. I m’enorgulleix una altra cosa.

Digui’m.

El bust. Després de la final de Copa contra el Barça, quan vaig marcar el gol, Jesús Gil va muntar la seva història i va dir que em faria un bust. Primer vaig dir que no, però al final... Hi ha hagut poques persones del món que puguin dir que no a Gil. Ara està al museu i estic content.

I aquells quatre gols que li va marcar al Barça... I van perdre!

Encara em dol. És difícil explicar a algú que guanyaves 0 a 3 al descans i perdies 5 a 4, però agafes les alineacions i veus la del Barça i dius... Un equipàs!

Va coincidir amb Simeone. Ell ja tenia fusta d’entrenador?

Són històries que munteu la premsa. Era un més, com els altres. Allà érem empleats i el tècnic era Antic. Per mi normalment un futbolista quan es retira o és representant o entrenador. La nostra vida ha estat concentració, hotels, camp... D’aquell equip quasi tots som tècnics, només un parell no estan en el futbol. I crec que tots som bons.

On estava dissabte passat?

A la ràdio. Tenia clar que anaven a la pròrroga i els penals, però desitjant per dins que no arribéssim als penals perquè no és el punt fort d’Oblak. Són una loteria.

El futbol li deu una Copa d’Europa a l’Atlètic?

El futbol no té ni memòria ni cor ni res, no deu res a ningú. Ens va faltar la sort a les finals i s’ha de resistir i lluitar per la següent.

El seu colpeig de pilota era fantàstic. És innat?

Es neix i després es perfecciona, i jo de jove entrenava molt. Ara ho tens a la memòria, és un mecanisme. Si ara em poses deu faltes te’n marco nou, n’estic segur. T’ho dic sense prepotència.

Un consell a un entrenador.

Tenir estómac per aguantar molt. Quan l’equip va malament sempre es fa fora el més dèbil. Consell? Tenir la maleta sempre preparada.