“Busco cadira de rodes per a un massai i no està sent fàcil”

Qui és en Noadarami?

Un xicot de 24 anys que és paralític. És de la zona Maasai Mara i només es pot desplaçar arrossegant-se o bé si la mare el carrega. El cap tribal, que el conec d’altres viatges que he fet, em va demanar si s’hi podia fer alguna cosa.

I està en espera d’aconseguir una cadira de rodes.

Espero rebre la donació d’una cadira, sí. De moment diners no en demano.

I això?

Penso que la gent pot veure més clara una donació física i tangible com una cadira i no pas diners.

Fins quin dia té per aconseguir-la?

Marxo el 24 de juny.

Va a contrarellotge!

Si no ho aconsegueixo, miraré de comprar-la jo. Aconseguir els diners seria l’últim recurs.

Quines possibilitats té?

He donat veus a molts coneguts i han sorgit algunes opcions, però encara no he tancat res.

Li està costant?

Pot semblar que sigui senzill d’aconseguir-la, però no. La majoria de les cadires d’aquí a Andorra són propietat de la CASS. De fet, els escriuré explicant-los el cas d’aquest noi, a veure si poden fer una donació, encara que sigui una cadira vella.

Allà no se’n pot aconseguir cap?

És molt complicat. No hi ha botigues. Són poblats enmig de la sabana, entre lleons, girafes i hienes.

Aquest aïllament dels massais és buscat?

Totalment. És la seva forma de viure i n’estan orgullosos. No volen canviar-ho malgrat que tots tenen mòbil amb WhatsApp.

Sobta la contradicció.

Tenen de tot però mantenint la seva forma de viure tradicional han vist que també els aporta ingressos econòmics pel turisme.

D’altra banda hi ha molta pobresa.

El problema és que és un turisme naturalista, centrat en els animals. Hi ha altres zones de l’Àfrica que atreuen molt més turisme humanitari.

No treuen profit de la gran quantitat de visitants que reben?

Fan treballs manuals i altres objectes i els venen, però poc més.

Què n’ha après d’aquesta cultura?

Que cal respectar més les opinions diferents i escoltar més la gent gran, els savis. I la humilitat davant de tot.

Però són guerrers.

Sí, però quan vius en un lloc on tant ets caçador com presa, t’adones de quina és la teva posició.

Com l’ha canviat conèixer els massais?

Em canvia l’esperit. Quan sóc allà també em sento que són a casa meva. Mai he trobat tanta pau com quan estic allà.

Es planteja anar-hi a viure?

No ho sé. La vida dóna moltes voltes!