“Els efectes del canvi climàtic es noten molt als Pirineus”

Per què Andorra?

Amb el Cenma ja ens coneixem d’altres col·laboracions i pensàvem que era una bona oportunitat per fer un projecte bonic, pensat i amb una robustesa científica que pogués durar molts anys.

La relació amb el Cenma és bona, doncs.

Treballar amb ells té molts avantatges perquè tenen bases de dades ambientals de molt bona qualitat, i això ens interessa molt. A més, a través seu i parlant amb el comú d’Ordino vam veure que la zona de Sorteny, Tristaina o Llorts ens anava molt bé.

Què estudien exactament?

De recerca en muntanya fa anys que en fem altres llocs, però en aquest projecte ho estudiem una mica tot. Migracions i comportaments de la fauna, pol·linitzacions, evolució dels boscos, descomposició del sòl...

El canvi climàtic es nota gaire als Pirineus?

Sí. Es nota a les muntanyes d’ar­reu del món. En el cas dels Pirineus hi ha influència de la conca mediterrània, que és un dels llocs on el canvi se sap i es veu que té un efecte més important. I en ser muntanya, encara més. Perquè els gradients ambientals es concentren en poc espai.

Què vol dir?

Una cosa que pot passar en centenars de quilòmetres en direcció cap al nord, a la muntanya passa en uns quants metres. Els efectes es veuen molt clars.

Pel que fa a fauna n’hi ha?

Sí. Les espècies van allà on viuen bé. Estan adaptades a unes condicions i si canvien tenen dues opcions: o s’adapten o migren. Una cosa interessant és que no totes les espècies responen igual als mateixos canvis. Si la temperatura puja un grau, una espècie tindrà la capacitat de moure’s cap on hi havia la temperatura d’abans, però una altra potser no.

I si no s’adapta, què li passa?

O es readapta o mor.

I això tindrà incidència en altres espècies amb les quals es relacioni?

Sí, afecta el conjunt. I com que totes depenen unes de les altres, les interaccions canviaran. Es poden donar certs efectes en cascada que desconeixem. Detectar totes aquestes variacions amb antelació pot servir per saber-ho i per intentar minimitzar les conseqüències.

Hi ha estudis que diuen que algunes desapareixeran aviat.

Tampoc desapareixeran d’un dia a l’altre. És un procés que és lent. També s’ha de confiar que les espècies, a la muntanya, estan acostumades a condicions molt canviants. L’estacionalitat aquí és brutal. De l’estiu a l’hivern hi ha molta diferència. El canvi climàtic és ràpid, però ni de bon tros és tan brusc com els canvis d’estacions.