“Un fill gai era una vergonya abans, ara ha canviat molt”

El problema principal és el rebuig i l’assetjament sobretot a gent que té el que diem ploma. I el que s’hauria de treballar sobretot a l’entorn educatiu és que sigui un entorn acollidor per la diversitat. Com fomentar el coneixement de l’altre, de la diferència...

Fa vint anys, que un fill expliqués que era homosexual era com una desgràcia. Ara, aquesta reacció s’ha superat?

Abans, com no, era una autèntica desgràcia, per als pares era una vergonya, i persones que tenen de quaranta endavant han viscut situacions molt complicades amb la família. Ara ha canviat molt, encara hi ha sectors molt conservadors, però fins i tot la família es preocupa per saber com ajudar millor el seu fill o filla.

La propera generació no tindrà els problemes que ara veu a la consulta?

Sí, d’això n’estic seguríssim. En línies generals serà la tendència. Treballaré en altres qüestions però no serà el tema de les seqüeles de l’homofòbia afortunadament.

Però tampoc es pot caure en triomfalismes.

Els canvis històrics no passen d’un dia a l’altre, és com el vot de la dona o la seva incorporació al mercat laboral, ha estat cosa de generacions i encara queda per fer, serem pacients, continuarem treballant però som optimistes.

He llegit que se l’ha acusat de muntar-se un ‘chiringuito gai’. És incomprensió, desconeixement?

Hi ha qui es demana per què psicologia gai? Doncs perquè no s’han viscut les mateixes situacions, i biografies diferents ocasionen situacions diferents, i hi ha gent que no ho entén.

És autor de ‘Quiérete mucho, maricón’. Buscava cridar l’atenció?

No, fa molts anys que escric articles i els meus lectors ja sabien que aquest seria el títol del llibre. És una frase amb la qual m’acomiado dels lectors. Maricón és una marca de complicitat entre nosaltres, els que estem més incorporats a la cultura gai la fem servir amb molta normalitat, i desconnotada evidentment.

El to és determinant.

Una frase com quierete mucho insultant no ho pretén ser [riu] i és unir aquestes dues parts, la de l’autoestima i la de la reivindicació i de la superació de l’estigma.

Va néixer amb genitals intersexe, va créixer com una nena però la seva identitat era masculina i ha viscut la seva pròpia sortida de l’armari. La seva vivència l’apropa als pacients?

D’explicar la meva vida amb naturalitat tinc un màster [riu]. No és necessari ser homosexual per fer psicologia afirmativa gai com tampoc és necessari haver patit una depressió per ajudar un pacient depressiu. Hi ha la diferència de coneixement del context, tinc més avantatge, diguem-ne, que un altre professional perquè conec el context, però després hi ha la formació professional.