“La vida esportiva és un aprenentatge constant”

No vaig fer res gaire diferent del que faig normalment. Els dies previs a les proves sempre són especials, i més a casa. Vaig mirar d’estar tranquil·la, relaxada i envoltada de bona gent.

Competir a casa és un avantatge o una pressió afegida?

M’encanta el cúmul de sensacions que suposa competir a casa. És una barreja d’avantatges i pressió. Noto com la gent m’intenta donar forces amb la mirada i sento el seu caliu mentre competeixo. I aquesta energia que em traslladen crec que l’acabo vivint com un avantatge.

Entrenar bona part de l’any a la Seu també hi deu ajudar força.

Per a mi és un factor clau. Poder viure la major part de l’any prop dels meus, mentre em preparo per a la temporada de competicions, em proporciona un equilibri essencial.

L’afició al piragüisme li ve de família. Això fa més fàcil superar els sacrificis de la competició?

Suposo que sí. A casa, tot i no haver viscut mai l’alta competició des de dins fins que jo m’hi he embarcat, sempre m’han ajudat i m’han donat molt suport. Com que aquest esport el visc amb molta passió, mai no he tingut la sensació que hagi hagut de sacrificar res per l’alta competició. Senzillament vivim altres circumstàncies, i la meva família sempre les ha entès.

Té un palmarès impressionant; quina valoració en fa?

El que més m’agrada valorar del camí fet fins ara és que l’estic vivint amb molta passió. Més enllà dels bons resultats, el que sento que té més valor és com he treballat després dels fracassos per construir els aprenentatges que m’aporten aquestes situacions més complexes.

Gestionar la decepció és el més difícil de la competició?

La gestió de la decepció és un dels aspectes més difícils de la vida, no només de l’alta competició. Constantment ens generem expectatives sobre allò que volem i no aconseguir-ho ens frustra i ens decep. L’alta competició m’està ensenyant a eliminar les expectatives i viure amb més atenció cada moment present.

A C1 compta més la tècnica, la força física o la força mental?

Crec que seria un entremig entre la tècnica i la força mental. Són els dos punts fonamentals que treballo dia a dia. Tècnicament, per cometre el menor nombre d’errors possible. I mentalment, per sobreposar-me als errors i trencar les barreres de les pors que tinc dins l’aigua.

Ha acabat el grau en educació primària. No veu un futur relacionat amb el piragüisme quan deixi de competir?

Educació i esport van sempre de la mà. Crec que la vida esportiva és un procés constant d’aprenentatge i m’agrada trobar a la pràctica molta de la teoria que estudio o he estudiat. No penso gaire en el futur, però amb la passió que sento pel piragüisme no sé si mai em desvincularé d’aquest esport.