“Andorra pot ser un banc de proves privilegiat en recerca”

Rèptils com a bioindicadors del canvi climàtic? Expliqui-m’ho.

Són animals de sang freda, de manera que el seu cos agafa la temperatura exterior i, per tant, la percepció del canvi climàtic és molt més aguda que la nostra. Així, en funció de les oscil·lacions de temperatura exterior, el seu comportament i l’emplaçament varia. Podrem veure si s’han reproduït més o menys o si s’han desplaçat a més alçada o menys.

Quines espècies s’utilitzaran? Totes són a Andorra?

No totes, amb les que més es treballa és la serenalla pallaresa i el tritó pirinenc que són indicadors en condicions alpines i també la natrix maura que és una serp d’aigua i la serenalla comuna.

Quin seguiment es farà aquí?

Hi ha recollida de mostres i seguiment, de fet, hi ha un equip de biòlegs d’Andorra que hi treballen. També es porten animals en un laboratori de França per posar-los en situació de canvi climàtic i estudiem les constants per comparar-les amb els animals que tenim sobre el terreny.

Ja han engegat? I fins quan faran la recerca?

Tot just s’ha llançat el programa, però ja s’hi treballa. La setmana que ve hi ha una reunió dels equips de recerca. El projecte s’allargarà durant 36 mesos, fins al 2019. La idea és que hi hagi una pàgina web on es podrà seguir el projecte.

I per a què els serviran aquests estudis?

El que aconseguirem és tenir models predictius de com funciona el canvi climàtic i com ens afecta. Això ens ha de permetre poder prendre mesures de cara a la preservació de la muntanya, per exemple. Ha de ser una eina de previsió del canvi climàtic.

Què els va convèncer per involucrar-se en aquest projecte?

És un projecte pioner i permet treballar amb centres de recerca molt punters. Com a país ens dóna visibilitat. A més, Andorra és un lloc molt interessant. I, d’altra banda, també ens va motivar el fet que la part de divulgació la portem des de Bomosa. La idea és que es pugui difondre al gran públic, a escoles, a guies de muntanya, etcètera. I pel que fa a la part científica, periòdicament s’aniran fent públics els resultats aconseguits.

Fa falta desenvolupar més el potencial en recerca i investigació que té el país.

No hi ha gaires projectes d’aquest tipus però, per diversos motius, Andorra pot ser un banc de proves privilegiat. Tens moltes diferències d’alçada i un ecosistema bastant variat, des de prat alpí fins a alta muntanya i des dels 700 metres de cota a la zona de la duana fins als 3.000 del Comapedrosa.

Quin paper hi juga Bomosa? Vostès no són científics.

És veritat que no som científics, però tenim la part de divulgació i som un dels socis del projecte Ectopyr. La preservació del medi ambient entra dins dels nostres valors, però tenir l’oportunitat de divulgar-ho és molt interessant i, a més, ens podem centrar molt en Andorra.