“El Consell pagava un sou al farmacèutic fa 150 anys”

La setmana passada es va oficiar el seu ingrés a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Què va significar?

És un honor perquè és una acadèmia, una institució que està per sobre de les universitats i els ens polítics. És un altre nivell pel que fa a coneixement i pel que fa a neutralitat. Els informes que fa l’Acadèmia en qualsevol aspecte relacionat amb la farmàcia estan per sobre d’aquestes institucions.

Mai hi havia hagut una andor­rana a l’Acadèmia?

Ser la primera farmacèutica del país a ingressar-hi també és un honor. I andorrans en altres acadèmies tampoc n’hi ha tants. N’hi ha tres a l’Institut d’Estudis Catalans i un altre a l’Acadèmica d’Economia catalana.

Com s’esdevé membre d’una societat com aquesta?

Són ells qui et trien. No tenien ningú d’Andorra. Tenen acadèmics catalans, però també tenen membres d’altres llocs d’Espanya i de països com Estats Units o França. D’arreu del món. Ells tenien interès que Andorra estigués a la xarxa d’estudi i de promoció i de divulgació del coneixement de l’Acadèmia de Farmàcia.

Al discurs d’ingrés va parlar dels inicis de la farmàcia al país.

La primera constància escrita que existeix ens explica que al 1859 l’apotecari que hi havia fins aleshores va passar a ser farmacèutic perquè es va examinar. Abans no hi havia una universitat que impartís aquest coneixement.

On es va establir?

El primer farmacèutic estava a Ca l’Apotecari, al carrer de la Vall. L’Antoni Dalleres s’hi va estar molts anys, en aquell local.

Hi va haver només un farmacèutic durant molts anys?

Sí. Després de 30 anys es va pensar que Dalleres es voldria retirar i es va anar a buscar el Miquel Mitjavila Moré, que era de Llívia i tenia una farmàcia a Puigcerdà, perquè vingués a Andorra. A l’època del Dalleres no s’arribava als 5.000 habitants i no s’hi hauria guanyat la vida, per això el Consell General pagava un sou al farmacèutic fa 150 anys. Amb aquests diners els comuns rebien els medicaments per als residents a la parròquia. A Mitjavila li van oferir aquests diners i la nacionalitat per a ell i els seus fills.

Tot canvia al segle XX.

Als anys 30 del segle passat es va anar creant alguna farmàcia. Al 1936 Ramon d’Areny Plandolit va crear la Farmàcia Internacional, al 37 l’Agustí Pol va posar la Farmàcia de Lòria i al 43 la Farmàcia Guerrero. Tot va sorgir després de la Guerra Civil espanyola quan moltes persones van venir a viure a Andorra. No tenien el títol, però això es va permetre perquè es necessitaven farmàcies.

Hi ha massa farmàcies avui dia?

De sempre al Pirineu s’ha anat d’un país a l’altre a comprar fàrmacs i a Andorra n’hi ha de molts països. Assistim els ciutadans del país, els turistes i els que també vénen a comprar fàrmacs.

Per ser un apotecari cal...

Cal tenir molta empatia amb l’usuari de la farmàcia. Som el primer graó per cuidar la salut.