“Tenim un repte complicat i alhora divertit i entretingut”

És el nom que li posa la FIBA. M’encarrego de coordinar els moviments i el transport, la logística dels hotels, quadrar els entrenaments... Però aquí tots som polivalents.

I com va sortir aquesta oportunitat?

Tota la vida he jugat a bàsquet i ara estic entrenant a Barcelona. Al principi jugava amb la selecció sub-16 i sub-18 i després vaig passar a vincular-me en l’organització dels Europeus C. Ara arriba el Preeuropeu de 3x3.

21 anys només i molta responsabilitat a l’esquena, suposo.

Molta responsabilitat, cert, però molt ben acompanyada. Quan tens confiança en l’equip que t’envolta la responsabilitat disminueix i la portes molt bé.

Nervis?

Home, sí. Bastants i de fa temps. És la primera vegada que assumim un repte tan gran. Però sabem que ho farem bé. Crec que estem preparats.

Normalment Andorra s’ha guanyat la fama d’organitzar bé grans esdeveniments, això suposa major responsabilitat?

Sí. En bàsquet en l’àmbit organitzatiu els resultats sempre han sigut molt positius i el que espera la FIBA i la resta de països és que no es baixi el nivell. La responsabilitat és molt alta. La FIBA també ens exigeix com si fóssim una federació gran i aquí s’ha d’elogiar la feina impressionant que fan el director tècnic, Jaume Tomàs, i el president, Manel Fernàndez.

Quanta gent mou el Preeuropeu?

Unes 150 persones entre jugadors, managers, equips directius de la FIBA, TV crew... En l’organització ara en som una desena i durant el torneig, 20 o 30 com a màxim. Tenim davant un repte realment complicat i alhora divertit i entretingut.

Què pot ser més difícil de gestionar?

Els imprevistos. Pensa que aquí hi haurà jugadors de l’ACB i professionals d’Ucraïna, Polònia o Romania que esperen trobar-se l’excel·lència i esperem estar a l’alçada i respondre a les seves necessitats.

Pot haver-hi un gran ambient de bàsquet el cap de setmana a la plaça Coprínceps d’Escaldes...

És el que volem. El 3x3 és un esport de carrer. No cal pagar entrada, no cal anar a cap pavelló, hi haurà xou i molt d’espectacle. Cridarà l’atenció.

I si plou?

Aquest és el handicap que tenim. Però sempre hi ha un pla B. Es traslladarà al Prat Gran.

Es veu a l’organització de més esdeveniments al país?

Sí. Andorra és un pou al qual no li hem arribat al fons encara. En l’organització esportiva podem arribar molt més lluny.

Com veu als equips de casa?

La il·lusió i les ganes dels jugadors són increïbles. Més ben preparats no poden estar i jugar a casa és un plus important. Està clar que competirem al màxim.