“La realitat augmentada no substitueix el món, el millora”

L’any passat ja va venir per parlar de Windows 10. Enguany torna amb la que és, dèiem, la gran novetat.

Les HoloLens, que les vaig anar a buscar a Orlando, perquè és un prototip en desenvolupament. La comercialització està prevista per al 2017. Ara només les ofereixen a un grup de prova molt tancat. Ha estat una peregrinació.

Valia la pena?

Són una proposta de Microsoft, no de realitat virtual exactament, sinó més ambiciós perquè és una mena de realitat mixta. És un equip d’holografia. Bàsicament és un casc amb la part davantera transparent on es projecta sense que l’ull no pugui distingir la llum que ve de l’exterior de la llum de l’interior de la unitat de processament. El que es crea és una il·lusió. Tens davant aquest gràfic en 3D posicionat en el món que t’envolta. I té sistemes de reconeixement de l’entorn per mapejar en 3D el lloc on ets en temps real.

I quina utilitat tenen?

Doncs hi ha, per exemple, un joc que es diu Fragment que és meravellós, una mena de CSI on investigues crims i parles amb personatges que es mouen pel teu entorn, per exemple, poden seure a la cadira que tens al teu costat, la real.

Això de veure il·lusions era de gent que no hi tocava gaire.

I ara ho busquem com a bojos.

Mai millor dit.

Sí, sí. Però al costat del component lúdic té aplicacions a la recerca, l’estudi, professionals, molt bèsties. Si reconeix l’entorn, també pot reconèixer per exemple un motor i utilitzar-lo com instrument d’aprenentatge, a les escoles de mecànica o, sent ambiciosos, d’aeronàutica. Així, tenen per exemple un motor davant els ulls i els va indicant quins passos han de fer per realitzar una reparació.

Qui diu un motor, diu un cos?

És clar, ja hi ha una demo feta amb un hospital, amb tota l’anatomia humana i amb gestos es van endinsant en el cos. I té aplicacions també per als invidents, per exemple: com reconeix l’entorn puc convertir la informació visual que el cec no té en informació auditiva.

Complementant el gos guia, que és insubstituïble.

O sigui, que hem començat jugant però hem arribat a coses molt serioses. Així que no és cosa de quatre ‘flipats’.

Sens dubte, però és que els jocs són més seriosos del que hom es pensa. Segur que ningú no pensava que Einstein era un tio normal, sinó un friki com nosaltres. I salvant les distàncies, que no sóc un Einstein. Però el joc allibera la nostra capacitat per entendre.

Millor realitat virtual que realitat a seques?

Res no pot substituir la realitat que vivim, hi ha un món preciós per gaudir. Però la realitat augmentada sols ens ofereix possibilitats per millorar la vida.