Cristina Gonçalves
“La mare va necessitar sang i he vist que fa falta donar-ne”
Convençuda que una acció de minuts pot salvar una vida. 36 anys. Tècnica de telecomunicacions i voluntària de la Creu Roja. No fallarà a la campanya de donació de sang que demà i dimecres s’organitza a Assegurprevenció.
Des de quan és donant?
Des dels 18 anys.
Per què?
Perquè sempre he vist la mare donar-ne.
Tenia l’exemple a casa.
Sí. Comparteixo que és pot salvar una vida, ho he dit i ho he fet.
Ha fallat en alguna campanya?
Mai. De fet, a casa amb el germà fem apostes perquè anem junts sempre, tot i que ell és més petit i va ser donant després, per veure qui serà el més ràpid. Sempre guanya ell! I quan estava estudiant a fora, a França, els equips d’extracció anaven a les escoles i jo en donava igual.
Vostè a més és voluntària de la Creu Roja, que és part fonamental de les campanyes de donació. Això l’ha implicat més?
Suposo que també, que hi ha tingut a veure. Sóc voluntària des de l’any 2000 perquè m’agradava ajudar. També va ser la mare que coneixia la persona que contactava amb els voluntaris i m’hi vaig posar en contacte. Des de llavors hi col·laboro.
Què li diria a una persona que no està convençuda d’anar a donar-ne, que sent aprensió?
Li explicaria la meva història. La mare, que sempre n’ha donat, va estar molt malalta i en coma induïda durant uns mesos i va necessitar rebre sang, i quan ho veig penso que potser el que he fet salva la mare i altra gent. Realment fa falta.
Una vivència com aquesta deu ser una empenta definitiva.
A la família ara hi ha oncles donants, cosins que encara no tenen 18 anys però que ja tenen decidit que en donaran, realment han vist que si donen sang poden ajudar una persona i només per una hora de la vida.
Com a voluntària de la Creu Roja també ha participat en la logística?
Abans es feia molt la crida de passar per totes les parròquies amb el megàfon per anunciar a quines hores es feia i hi participava, i també he ajudat donants a fer la paperassa més administrativa, estrangers que no entenen prou bé el català...
Alguna anècdota?
Una de les vegades que vaig donar-ne a França era el meu aniversari i hi havia galetes de xocolata a la cantina, van anar a buscar-ne tres o quatre i hi van posar unes espelmes. Vaja, que em van fer com un pastís!
És una donant militant? Intenta convèncer l’entorn?
Sí. A vegades sí que em diuen que sóc una pesada, reenvio mails amb la informació, WhatsApp...
I a la Creu Roja què hi fa?
Sóc polivalent, crec [riu]. Sóc formadora, voluntària de muntanya, del medi aquàtic, també he conduït ambulàncies...
Tal com falten donants, falten voluntaris?
Sí, també. Ja que hi som, també busquem voluntaris per a la Creu Roja [riu] que puguin donar unes quantes hores de la seva vida, es fa una tasca molt important.