“Andorra era meravellosa. No calien pistoles, ni porres”

Vostè va néixer a Barcelona. Com és que va acabar establint-se al Principat i fent d’agent de circulació?

Estava a l’exèrcit espanyol i vaig tornar de permís a Barcelona, i com que tenia uns cosins a Sant Julià vaig venir de visita. Vaig conèixer qui seria la meva futura senyora i vaig dir que Andorra era un país meravellós. No calien pistoles, ni porres, ni armes, i em vaig quedar. Em van adoptar.

A quina edat hi va venir?

Tenia uns vint anys. Era voluntari a l’exèrcit, però vaig poder aconseguir una excedència. L’any 1972 vaig entrar com a agent de circulació al quart d’Escades i després al d’Andorra la Vella. Vaig tornar a l’exèrcit, a la marina, quan se’m va acabar l’excedència. Però vaig aconseguir passar a la reserva i vaig poder tornar. Quan vaig poder, vaig renunciar a la nacionalitat espanyola. Que s’ho facin ells!

I a Ordino, quan va venir?

L’1 de febrer del 1990. Estava al comú d’Andorra la Vella i hi havia d’estar fins al 31 de desembre del 1989, que era la data que havíem pactat. Aquell any el sopar de Nadal es va fer al gener i per assistir-hi has d’estar en actiu. El comú volia que anés al sopar i no em van deixar marxar. Fins i tot allà van intentar que em quedés. Els vaig dir que no, perquè havia donat la paraula al comú d’Ordino, que em va estar esperant un any que hi anés.

Sempre ha estat agent de circulació al Principat?

Sí, només no ho vaig ser el temps que estava a l’exèrcit i em donaven excedència aquí. Quaranta-quatre anys fa que vaig ingressar al quart d’Escaldes i 28 farà a final d’any que ho vaig fer a Ordino.

I com és que el van buscar?

L’agent de circulació que hi havia a Ordino estava malalt i buscaven un substitut. Sóc el tercer agent de circulació que va tenir Ordino. I vaig venir amb la condició que seria el cap quan s’ampliés la plantilla. I així va ser.

Quines tasques feia?

Feia de tot, era les mans i els peus. No tenia agents. Entrada als col·legis, control a la parròquia i intentar posar ordre en un caos d’aparcament que hi havia. Com se li diu a una persona que ha aparcat sempre a la plaça Major que ja no ho pot fer. Jo sempre amb un tarannà molt dialogant. Els agents som el cap visible del Principat i si un turista s’endú una mala imatge d’un agent, se l’endú del país.

I ara li toca l’edat de jubilar-se.

Sí, em quedaria un any o dos més treballant, però no pot ser. Ara a descansar en aquest país que m’ha adoptat. La meva dona és nascuda a Andorra, tot i que els seus pares són de Granada. I els meus fills han nascut aquí. Això sí, estic una mica fart de neu i l’hivern el passaré a Andalusia.

Segur que té moltes anècdotes.

De bones en tinc moltes. Em quedo amb les fotos que es feien amb mi els turistes. De dolenta, recordo un dia que em va intentar atropellar un marsellès que havia tingut un problema amb un altre agent i que no m’havia avisat a l’hora de fer-li el relleu.