“Per canviar la societat hem de canviar com a persones”

S‘ha proposat ressuscitar Brecht?

No és aquest el propòsit del taller, sinó treballar des de diferents angles la idea del teatre com a eina de creixement i de transformació personal. Si volem canviar la societat primer hem de canviar com a persones, i el teatre ens permet aprendre fent-ho, sentint diferents situacions i reflexionant-hi després per prendre consciència de situacions injustes que cal corregir i de drets que cal reivindicar.

S’han fet diferents experiències en aquest sentit, però sovint queden restringides a àmbits gairebé endogàmics.

És cert, per això defensem que cal dur el teatre a les escoles i obrir-lo a totes les edats. El teatre és una eina molt potent que arriba on no arriben altres formes d’expressió i que té una gran capacitat de trencar barreres, potser pel sentiment d’impunitat que implica, i això el converteix en un excel·lent vehicle per a l’aprenen­tatge.

Sentiment d’impunitat, diu?

Em refereixo al teatre que consisteix a improvisar a partir d’una situació que es proposa com a punt de partida. La improvisació et permet ficar-te a la pell d’un personatge que tu tries lliurement; és un personatge fictici, però el que sents mentre l’interpretes és ben real, i això et fa adonar de moltes coses sobre tu mateix i fer-te moltes preguntes sobre les teves reaccions.

Al teatre que sol arribar al públic preval l’entreteniment, més que la funció social.

És així. Al teatre anem com a espectadors i potser hauríem d’anar més com a espectactors, amb una actitud més predisposada a involucrar-nos amb el que succeeix a l’escenari.

Sembla difícil que això succeeixi espontàniament.

Potser cal apel·lar també a la responsabilitat política perquè hi hagi els fòrums adients per acollir un teatre més social.

Parlava de la llibertat de la improvisació, però tota improvisació es pot dirigir a voluntat.

El marc de treball que nosaltres proposem parteix de tres premisses: no danyar-te tu com a actor, no danyar el company i no da-nyar l’espai; a partir d’aquí, els únics responsables de com evoluciona la situació són els actors.

I aquest mètode serveix després per incidir en conflictes reals?

Hem de tenir present que el teatre és conflicte continu. És un procés en el qual es confronten emocions i actituds, a partir de les quals podem reflexionar i elaborar estratègies per resoldre el conflicte que es planteja. Un dels escenaris que hem proposat al taller demanava als participants que actuessin com si fossin a un camp de refugiats, i era realment interessant veure com assumien els diferents rols.

El teatre respon encara a la cultura de la immediatesa en què vivim?

Sí. Fins i tot treballant amb nens hiperactius és sorprenent com l’escenari capta la seva atenció. No puc explicar per què, però és així