“Aquí els nens no pensen que la llet surt d'un bric”

És fàcil trobar rastres a la muntanya?

No gaire. Has de buscar un espai que tingui un substrat que permeti trobar-ne. A l’hivern és molt interessant perquè les petjades queden marcades a la neu.

I ara, a l’estiu?

Hem de buscar espais on el terra estigui fangós i on la petjada pugui quedar ben marcada. Però no sempre el rastre és aquest.

Què més pot ser?

Poden ser auditius, femtes, el comportament nocturn o diürn dels animals i altres tipus de marques com ara esgarrapades als arbres o branques trencades.

Què fan quan troben una petjada?

Un motlle. Mirem com és i n’analitzem la forma i la mida. S’encercla, es prepara la dissolució de guix en aigua, s’hi llança i es deixa solidificar. Després queda el negatiu, com un tampó.

En trobar una petjada quines conclusions poden treure?

Conceptes com la proximitat de la fauna a les zones habitades o les necessitats dels animals.

Què és el que més crida l’atenció als participants?

El fet que es pot trencar aquesta barrera que tenim de coneixement de la natura.

Què vol dir?

A vegades pensem que per conèixer-la has d’anar a la facultat o fer un safari, quan pots introduir-t’hi a partir de la fauna més propera. La fascinació que tenim per zones de l’Àfrica queda esvaïda quan expliquem la riquesa d’Andorra i la facilitat que tenim per accedir a un entorn proper amb molta diversitat.

A qui va dirigida l’activitat?

És transversal. Quan al juliol tanquem el vessant escolar programem activitats que estan adreçades a públics amplis, com ara famílies, i les vinculem amb els punts joves. Això ens serveix com a excusa per tractar moltes altres coses.

Com ara?

Educar en l’atenció, perquè els rastres a vegades són imperceptibles. Vetllem també per la filosofia d’anar a la natura i no deixar marques. És una activitat enriquidora que dóna peu a introduir conceptes com ara l’ús tradicional dels arbres o les plantes.

Els nens d’avui estan més conscienciats en la protecció de la natura que anys enrere?

Sí. El bagatge cultural i educacional de referència és bo. Però a vegades hem fet campanyes d’educació ambiental com si ells fossin els culpables de la situació actual, quan ho han heretat.

I com s’hauria de fer?

Enfocar-ho des d’un punt de vista constructiu. Hi ha certes coses en què els nanos estan desconnectats de la realitat natural. L’increment de la tecnologia ha fet que coses vivencials se substitueixin per coses virtuals. Tot i que a Andorra no passa tant perquè tenim un contacte amb la natura més fort que a Barcelona, per exemple. Aquí els nens no pensen que la llet surt d’un bric.