“Vull que la gent surti del concert una mica més feliç”

Centren el recital en Ramon Llull: què escoltarem?

Vaig musicar el seu viatge, el d’una vida que no sols transcorre a la península i Europa, sinó que inicia un viatge des del nord d’Àfrica cap al Pròxim Orient. La seva vida transcorre en una peregrinació i nosaltres n’hem fet la banda sonora. Escoltarem músiques vinculades a aquesta etapa històrica, l’Ars Antiqua, amb repertoris occidentals –l’inici de la polifonia, com les Cantigues d’Alfons X el Savi–, i ens endinsarem en un món més exòtic, músiques que es podria haver trobat, d’influències andalusines o armènies o de l’Orient Mitjà.

Com considerava ell la música?

La vida de Llull té dues etapes diferenciades. Fins als trenta i escaig anys, fins a la seva conversió, està casat, és pare de família i és molt proper a la música trobadoresca, la de l’amor cortès. Ell fins i tot escriu poesies en lloança a la vida i l’amor. En el moment de la il·luminació dedica la vida al pelegrinatge, diu que l’única música és la que serveix per lloar Déu. Això ho escoltarem demà.

Potser l’etiqueta ‘música antiga’ no és del tot encertada per al festival, potser allunya el públic?

Entre allò que és antic i vell hi ha un fil molt prim, la diferència la marca el valor. Cert, no és la paraula més adient: la música és música en majúscules. Si és antiga és perquè és patrimonial, històrica, però els músics en un concert el que fem és compartir amb el públic i que la gent es transformi, a través del coneixement i el plaer. Que la gent no vingui pensant que assistirà a una classe magistral. El que vull és que la gent surti del concert una mica més feliç que abans d’entrar-hi.

Va actuar davant un Papa: què li suposa a un músic?

És un moment important perquè saps que hi ha moltíssima gent a qui pots arribar en aquell moment, que et descobrirà.

Al Papa Francesc, quin repertori li tocaria?

Se m’acut, sobre la marxa, el repertori de les Lamentacions de Setmana Santa, sobre la destrucció de Jerusalem per Nabucodonosor II i l’exili del poble d’Israel. S’hi pot fer el paral·lelisme que encara avui viuen els pobles de la Mediterrània. El que diu el profeta Jeremies ho podria explicar avui qualsevol exiliat d’aquests països i han passat 2.500 anys.

Ha col·laborat amb el cineasta Bigas Luna, amb Àlex Rigola en teatre. A la cultura no hi ha compartiments estancs, oi?

La gent pot descobrir la música antiga –tot i que no m’agrada l’etiqueta, perquè fem que molta gent no s’hi apropi– a través de la dansa contemporània, per què no? I si volem que molta part del públic s’hi apropi per aquesta via, em sembla bé. El purisme no està renyit amb el fet de compartir disciplines amb altres.