“En aquest món passes 200 dies l'any fora de casa”

Sempre havia volgut ser mecànic de bicicletes?

Des de ben petit. Als tres anys vaig pujar per primera vegada en una bicicleta i és un esport que sempre m’ha agradat molt practicar. A l’hora d’escollir a què em volia dedicar, amb 16 anys, ho vaig tenir clar. I aquí estem! I espero que durant uns quants anys més.

Com va arribar a mecànic d’un equip professional?

Vaig començar treballant de mecànic en una botiga de bicis on vaig estar quasi deu anys. Llavors va sortir l’oportunitat de fer el salt. Primer vaig estar a l’equip Fassa Bortolo, després a l’Acqua & Sapone i al Katusha, on fa cinc anys que hi sóc. En total quinze anys en equips professionals.

Va ser difícil passar de la botiga al ciclisme professional?

És diferent el treball, però la bicicleta és sempre la mateixa. Aquí estàs tot l’any de viatge. Però bé, és una molt bona oportunitat per a nosaltres. És com treballar en Fórmula 1 o MotoGP.

Com porta la família el fet que viatgi tant?

Tinc dos fills (riu). Qui treballa en aquest món passa 200 dels 365 dies de l’any fora de casa i la família ha d’estar sola. Pràcticament tots tenim fills, dona, xicota... Algú que t’espera a casa.

Fa molt que no els veu?

Des que va començar el Tour de França, ara fa quinze dies. Però quan enllaces grans curses com el Giro d’Itàlia, el Tour de França, la Vuelta a Espanya... pots estar molts dies fora de casa. T’hi has d’acostumar.

Es converteixen els companys de feina en família?

Sí, realment és com una segona família. Tens molt bona relació amb l’equip, els ciclistes... A l’any et passes més temps amb ells que amb els teus. Realment és una família i un molt bon suport.

Com és ‘Purito’?

Un bon paio! És una persona brava, propera. I ha estat molt content que aquesta etapa hagi passat per casa.

Quin és el seu ciclista preferit?

El meu preferit és el Purito, és de l’equip. Però d’aquest Tour també m’agrada molt com ho estan fent en Chris Froome i Nairo Quintana. I, de la història, Marco Pantani, que vivia a 20 quilòmetres del meu poble. És l’home que ha canviat la història del ciclisme a Itàlia. Seria com l’Alberto Tomba de l’esquí o el Valentino Rossi en MotoGP.

Per a un municipi com és el seu cas, tenir un esportista destacat augmenta el fanatisme per l’esport que practica?

Ja et dic jo que sí. Mira, com et deia jo sóc de Forlì, a la regió de l’Emília-Romanya. Als anys de Pantani, pels volts del 1998, treballava a la botiga de bicicletes on només veníem productes d’ell. Els mocadors, les ulleres, tot estava esgotat. I si ara visites la regió i preguntes a la gent per un ciclista, tothom et dirà el seu nom.