“La muntanya no et costa res i no depens d'horaris”

Com sorgeix la idea d’escriure una guia de ‘trail running’?

Corrent. Era a la muntanya i em va venir la idea al cap. He passejat per tot el país i vaig pensar que podia fer alguna cosa per ajudar la gent, transmetre els meus coneixements.

Inclou 13 itineraris.

Sí, encara que n’hi ha un que es pot dividir en tres etapes. És per a tots els nivells. N’hi ha tant d’iniciació com d’alt nivell. Inclou fitxes tècniques, fotos... Et diu l’itinerari a seguir i evita que facis camins absurds, per exemple, pujar i baixar pel mateix lloc. Així també veus més recorreguts.

Ha esgotat Andorra?

No, hi ha moltes més rutes! Els últims set anys he voltat molt i m’he decidit per seleccionar aquells que busquen la bellesa d’Andor­ra: paisatges impressionants, zones més i menys tècniques...

Quin itinerari de la guia li recomanaria a un debutant?

El Pic de Padern o Perafita-Claror. La pujada és molt dura però l’entorn és molt guapo. A més, entre els punts forts de la guia també hi ha que t’indica un recor­regut a seguir, però t’obre la porta a molts més.

I el seu recorregut preferit?

Arcalís-la Pica-Arcalís. Veus paisatge i neu. Realment és una passada. És el que més m’agrada però, alhora, és també un dels més tècnics. També hi ha el Gran Trail, les tres etapes de 100 quilòmetres, que et permet resseguir Andorra per les carenes, i passar per Espanya i França. Les vistes del Pirineu també són molt agraïdes. És la ruta més llarga de totes, la resta tenen entre 10 i 30 quilòmetres.

És una guia per a gent del país?

Sí i no. A la gent del país els pot ajudar a conèixer més l’entorn on viuen, però també està pensada per al turisme. Arribes a Andorra, no coneixes el país i vols fer alguna cosa diferent. En aquest cas la guia és una referència.

Està de moda el ‘trail running’?

No sé si moda és la paraula més adient. Sí que és cert que cada vegada hi ha més gent que surt a fer esport: vols cremar energia, esforçar-te, sentir-te millor amb tu mateix. Alhora, a banda de córrer, volen veure natura. I la muntanya ho té tot. A més, s’han millorat les marques, el que també és un afegit. A banda d’un factor clau: és gratuït. La muntanya no et costa res i no depens d’horaris. És normal que vagi guanyant seguidors.

Hi ha consciència dels perills que pot tenir la muntanya?

A la muntanya el que has de tenir és sentit comú, igual que, per exemple, quan vas per la carretera. I evidentment, fer cas dels consells bàsics: planificar la ruta, dur telèfon mòbil, menjar, no sortir cap al tard. I sobretot informar algú dels plans que tens. A partir d’aquí, si vols ser un inconscient, és responsabilitat teva.