“Moltes idees són de l'inici, hi ha molta sensació bolcada”

És una de les atraccions de l’estiu. Content?

Està agafant una bona embranzida, està venint molta gent, a més, van utilitzant els espais, s’aturen, miren, gaudeixen de tot el recorregut que és l’objectiu perquè aquesta és una ruta interactiva, tot un conjunt, no només el mirador.

Com s’implica?

Es va convocar el concurs d’idees i una responsable de la meva empresa –Enginesa– em va demanar que el preparés i fins i tot em va demanar “creus que pots guanyar-lo?” [riu].

Va ser premonitori, doncs.

Em vaig entusiasmar de seguida. Abans de fer qualsevol ratlla o número vaig voler veure què hi havia, la història, la geologia, el paisatge...

Coneixia l’indret?

Fins aquí no havia vingut mai, però el primer dia ja el vaig recór­rer tres vegades de punta a punta per tirar fotos i sobretot observar. Moltes idees ja són del principi. Va ser ràpid i intuïtiu, hi ha molta sensació bolcada.

Quan hi ha aquesta riquesa paisatgística l’objectiu quin és, potenciar-la?

I respectar-la, i dir el que hi ha aquí. És donar-li un valor afegit al que ja hi ha. Què es pot fer de més a un lloc que té milions d’anys d’evolució geològica, una natura que fa molts anys que s’està formant, una història de Canillo i d’Andor­ra que també mira cap aquí? Es pot aportar una peculiaritat, fer quelcom especial, però ho has d’integrar. I la natura et va donant les claus, els permisos.

La plataforma és la gran atracció...

El valor afegit que li donem és que en si mateix es converteixi en una atracció respectuosa amb l’entorn.

El dia que es va obrir més d’un visitant es demanava per què no era una plataforma transparent. Per què no?

Té riscos. Aquí a l’estiu plou molt i la superfície relliscaria. Seria relliscosa, es ratllaria, i després perquè molta gent no s’atreviria a passar i tothom ha de poder fer-ho.

És un projecte que marcarà la seva trajectòria?

En totes les obres estàs constantment pensant en elles perquè et surti bé però aquesta és una obra que des del primer dia fins a l’últim i encara ara constantment li dónes voltes, perfecciones, t’avances a les dificultats abans que surtin... Em feia molt respecte proposar quelcom que fos executable.

Tècnicament és un treball complex. Durant el procés d’execució hi va haver algun moment de dir “no ens en sortim”?

No, no, això no va passar. Hi va haver un dia angoixant perquè mentre estàvem fent els ancoratges per donar estabilitat ens va sortir roca bona i després roca no tan bona i va ser un disgust, perquè els ancoratges havien d’arribar a la roca bona i aquella nit va ser d’aquelles de no dormir. Fins que al dia següent, avançant, ja va sortir la roca bona.