Endinsar-se en el temps

Un recorregut per la serralada de Lugo d’Os Ancares pot provocar sensacions contradictòries. La d’una immensa bellesa natural amb prou feina tocada per la mà de l’home. I, alhora, la tristesa de ser conscient de com la mà de l’home precisament està cada dia menys present, víctima d’un despoblament rural que assoleix tints tràgics: viles senceres abandonades després que l’últim i solitari supervivent s’hagi donat per vençut. Mentre, els antics camins per on transitaven homes i ramats en un bullici de vida es van desdibuixant a passos de gegant sota la malesa.

Tristors a banda, potser l’atractiu turístic d’una naturalesa a penes tocada serà la salvació. Amb llocs que mostren com l’ésser humà ha estat capaç de fer-se una vida en indrets tan insòlits com la vila preromana de Piornedo, que compta amb la consideració de conjunt historicoartístic, situada a 1.300 metres d’alçada i molt a prop del vell port que comunicava Galícia amb Castella.

La vila conserva les primitives construccions, pallozas, de planta circular i coronades per un sostre en forma de con construït amb palla (habitualment de sègol, el cereal més habitual a la zona i del qual solia fer-se el pa tradicionalment). O de piorno, arbust tan típic que dóna nom al poblat mateix i que en èpoques de floració proporciona tot un espectacle a la vista, amb els grans matolls grocs vius.

Les peculiars construccions –que en temps moderns van ser utilitzades sovint per allotjar el bestiar– sense finestres estan rematades en aquest sostre punxegut dissenyat perquè aigua i neu s’escorrin cap avall sense dificultats i no l’ensorrin. A banda, la palla permetia que el fum de la llar de foc –la lareira–, feta a terra, s’envolés sense necessitat de xemeneia. Abans que la modernització s’enfilés fins a aquests cims i construís cases modernes, els animals de la casa ocupaven el pis inferior de la palloza: un eficient sistema de calefacció perquè els humans es beneficiaven de l’escalfor que desprenien. Per completar el conjunt, al costat s’aixequen els graners, que conservaven els aliments necessaris per als durs i eterns hiverns.

RECOMANEM:

El museu.Fins al 1970 va estar habitada l’última palloza, Casa do Sesto, avui convertida en museu i on fàcilment es pot veure com havia estat la vida dels ocupants.