Un paradís a la fi del món

Sorra blanca i fina, aigua turquesa i cristal·lina. Una imatge de platja paradisíaca pròpia de postal. L’únic inconvenient, la fredor del mar Atlàntic que recorda que no som al Carib i que restringeix als més valents la possibilitat de fer una cabussada en un dels racons més idíl·lics del nord-oest del litoral gallec: la platja Langoisteira.

En plena Costa de la Mort –anomenada així pels reiterats naufragis viscuts, entre els quals el del creuer HMS Serpent, on van perdre la vida 172 persones a final del segle XIX–, la platja fa més de dos quilòmetres de llargària. Està als peus del cap de Fisterra i, malgrat la seva popularitat entre els pelegrins per tractar-se del punt final d’una de les extensions del camí de Santiago, gaudeix de tranquil·litat, lluny de les grans masses.

Però Langoisteira és més que una parada obligatòria per als que busquen turisme de sol i platja. Els fanàtics de la literatura contemporània han de saber que al peu de la platja trobem la casa d’estiueig de l’escriptor espanyol Camilo José Cela. L’escriptor hi va passar cinc estius a final de la dècada dels vuitanta. La seva vinculació amb el municipi gallec va ser tan intensa que va voler immortalitzar la Costa de la Mort a les pàgines de Fusta de boix –volum que estava escrivint quan li va arribar la notícia que li atorgaven el premi Nobel–. Cela va reflectir la seva relació amb Fisterra “on la terra acaba i el mar comença, o al revés”, va definir.

Per tant, evidentment, si som al municipi gallec, no ens podem estar de visitar aquest final de la terra: el cap de Fisterra, que és, alhora, un dels més visitats d’Europa. Durant milers d’anys, els veïns de la localitat gallega pensaven realment que en aquest cap s’acabava el món i més enllà no existia res: “Finis Terrae.”

Des del cap de Fisterra es poden veure els grans secrets de la Costa de la Mort: paisatges abruptes i platges impressionants. Més enllà de les tranquil·les –com Langoisteira– se’n poden veure d’altres de fort onatge com ara la Mar de Fora, una de les més salvatges de Galícia. Però la gran atracció per als visitants és, se’ns dubte, veure la posta de sol on s’acaba el món.