La presó portuguesa (Marroc)
Ni presó, ni rastre portuguès
L’única certesa sobre la Gara de Medouar, o la Presó portuguesa, és que mai ha estat una presó i no hi ha rastre, documentat, del pas dels portuguesos. L’origen del nom és desconegut, més enllà de la tradició oral dels habitants de la zona que l’han fet arribar fins als nostres dies.
Es tracta d’una curiositat geogràfica i històrica situada al sud del Marroc, quan el país comença a abraçar el desert del Sàhara. Un indret inhòspit, una zona coneguda com a hamada –l’infern–, en què les ràfegues de vent s’han endut la sorra i han deixat un paisatge pedregós. Pràcticament lunar. La Presó portuguesa és una formació muntanyosa aïllada enmig de la planura, buida a l’interior, amb una forma d’U estranyament perfecta, d’un magnetisme desconcertant.
Amb tota probabilitat, va ser utilitzada com a presa o dipòsit d’aigua pels residents de la zona, com porta a indicar el seu mur de dos metres d’ample i cinc d’alçada que tanca el fossat central. Es calcula que aquesta construcció es va realitzar a principi del segle XIX i que per fer-ho es van utilitzar esclaus negres procedents de l’Àfrica subsahariana, que posteriorment eren venuts als portuguesos. D’aquí el possible origen del nom.
La Presó portuguesa es troba a poc més de cinc quilòmetres de Rissani, antiga ciutat de Sijilmassa, base de les antigues caravanes que travessaven el Sàhara destí a Timbuctú, tot i que l’indret és força aïllat i poc freqüentat pels turistes. Una pista travessa el seu interior i puja a la zona esquerra del mur, des d’on es pot observar la immensitat de la planura, on no s’aprecia cap altra formació similar. Aquest particular accident geològic ha estat l’escenari del rodatge de diverses pel·lícules. És on s’ubica Hammumatra, la ciutat dels morts, a La Momia (1999), l’abominable remake d’Stephen Sommers i Brendan Fraser del clàssic de Boris Karloff, que faria tornar a la tomba el mestre britànic del terror si aixequés el cap si no hagués estat incinerat... També és la porta d’entrada a la Vall dels Esclaus de l’adaptació cinematogràfica del clàssic dels videojocs Prince of Persia (2010).
RECOMANEM:
Merzouga. A uns 30 quilòmetres de la Presó portuguesa i a només 20 de la frontera amb Algèria, entre dunes de fins a 150 metres, es troba aquesta captivadora localitat.