Atmosfera 'beat'

Entre la Califòrnia de les estrelles, a Los Angeles, i la Califòrnia creativa i tecnològica, a San Francisco, hi ha encaixats uns quants quilòmetres de costa mitjanament verge. Alguns parcs estatals i grans extensions de terra en mans privades alliberen un bon grapat de platges dels glamurosos xalets, que sí que inunden, per exemple, el Malibú dels famosos de Hollywood. És el Big Sur, que, sense gaire població ni grans construccions enlloc, és un territori que sembla que hagi quedat aturat en el temps.

La zona és l’escenari de grans espectacles naturals que l’oceà Pacífic brinda als milers de turistes que s’hi apropen cada any (segurament en molts casos amb música de The Beach Boys al cotxe o a la furgoneta Volkswagen equipada amb taules de surf). Però més enllà de la sorra, les onades i les postes de sol de pel·lícula (literalment), per posar context a la història més recent del Big Sur cal anar a la Henry Miller Library. Al número 48.603 de la Highway One (la via que recorre tota la costa californiana), aïllat de cap altre edifici, hi ha un santuari de la generació beat –precursora del moviment hippy– que va escandalitzar la societat més puritana dels Estats Units de mitjan segle XX.

En realitat és un centre cultural dedicat a la vida i l’obra de Miller, qui a través dels seus llibres i dibuixos denunciava la hipocresia moral nord-americana dels anys cinquanta. Però més enllà del llegat de l’escriptor i del dels seus companys de filosofia (és impensable no trobar a les prestatgeries A la carretera, de Jack Kerouac), tot l’entorn contagia qualsevol visitant d’un esperit bohemi. A més de vendre-s’hi llibres, l’espai acull exposicions, projeccions, concerts íntims i presentacions. També s’hi pot jugar a ping-pong o prendre un cafè o un te per res més que la voluntat. No és un lloc on comprar llibres. És un lloc on anar-los a fullejar o deixar-se endur pels pensaments.

L’únic inconvenient és aparcar a l’entrada, perquè hi ha molt poc espai (i els cotxes nord-americans no són precisament petits). Ara, un cop dins, l’estrès del turista desapareix. En creuar la porta, màgicament, no hi ha pressa.

RECOMANEM:

Piedras Blancas.Prop del far hi ha platges on es poden observar elefants marins grans com neveres. Semblen tranquils, però val més no acostar-s’hi perquè són perillosos.