Terra de crims ficticis

Diu la història i algunes de les seves cases senyorials que Elizondo, la capital de la vall navarresa del Baztan (a uns 50 quilòmetres de Pamplona), va tenir la seva rellevància segles enrere. Per exemple –i citem la web de turisme de Navar­ra– que el seu palau barroc d’Arizkunenea va ser construït l’any 1730 per “un important servidor” de la cort de Felip V i que durant la primera guerra carlista va acollir hostes il·lustres com Carles de Borbó, aspirant al tron d’Espa­nya. Però el cert és que al segle XXI Elizondo l’ha col·locat al mapa turístic l’escriptora donostiar­ra Dolores Redondo amb la publicació, el gener del 2013, del primer volum de la trilogia del Baztan, El guardià invisible, ambientada a la localitat i els seus voltants, impregnats de mitologia i llegendes populars.

Redondo, autora desconeguda fins aleshores, va arrasar a les llistes editorials de vendes amb una història de crims protagonitzada per una inspectora de la policia foral, Amaia Salazar, i el poble va començar a rebre lectors àvids de descobrir els escenaris per on transcorria. Un fenomen que és més que possible que creixi amb l’estrena a la gran pantalla del relat, el març del 2017. Elizondo, un poble tranquil de gent pausada, encaixat en una vall pirinenca de quinze nuclis que amb prou feines sumen vuit mil habitants –les conseqüències de l’èxode rural–, s’ha hagut d’adaptar a les demandes dels seus nous visitants impulsant, per exemple, rutes guiades per recórrer pam a pam els racons de les novel·les. Els més fans, a més, poden dormir a la casa de la tieta de Salazar, on ella mateixa fa estada mentre intenta descobrir qui hi ha darrere dels assassinats. I és que és un petit hostal rural. Estem davant d’una modalitat de turisme, i si no que ho demanin als que lluiten per ser escenari de qualsevol trama de Joc de Trons.

Elizondo i la vall del Baztan, però, són també una destinació recomanable per als amants de la natura que tenen l’oportunitat de recórrer senders i rutes de gran bellesa paisatgística. O de gaudir de la seva gastronomia. O d’endinsar-se en la seva cultura popular. I potser després acaben enganxant-se als llibres. Qui ho sap.

Recomanem:

La trilogia

Temps d’estiu també és temps de lectura, així que a aquells que els agradi la novel·la policíaca la trilogia del Baztan és una proposta més que recomanable.