Humanitat petrificada

Malgrat que els imponents fiords ho eclipsin tot a Noruega és difícil deixar-se la capital de banda. Oslo, situada al sud-est del país, no ve ni molt menys de passada de camí a les meravelles del paisatge escandinau però guarda més d’una joia a la qual dedicar-li el matí o la tarda. Ho és el parc de Vigeland, espai de descans per als autòctons i devorador de fotografies de qualsevol visitant que s’hi acosti. La raó és allò que es podria considerar com un tribut a la humanitat en el sentit més ampli, rendit amb més de dues-centes escultures de granit, bronze i ferro forjat. Totes elles són figures humanes, nues, ubicades individualment o en grup, i que representen sentiments, emocions, relacions afectives, el transcórrer de l’existència...

Ubicat a l’oest de la capital, està integrat dins del Frognerparken, el parc públic més gran de la ciutat, i allà hi figura bona part de l’obra de l’home que li va acabar donant nom, l’escultor Gustav Vigeland (1869-1943). Va ser dels artistes de més prestigi de la seva època i es va dedicar a donar forma a l’espai per encàrrec de l’ajuntament, durant dècades, des de principi del segle passat fins a la seva mort. Prestant part de la seva creació va acabar donant forma a un espai que impressiona només entrar-hi. Estructurat en diferents parts, segurament la més colpidora és el monòlit, de disset metres d’alçada i aixecat en un bloc de formigó que formen més de cent figures humanes entrellaçades i que, diuen, apropa una terrenal humanitat amb allò diví. Accedint al parc des de l’entrada principal el monòlit es divisa al final del recorregut, damunt d’una plataforma octogonal que té composicions plenes d’emoció al seu voltant. I si és impossible passar pel parc sense veure el monòlit, hi ha una figura que no es pot oblidar i que costarà més trobar per les seves dimensions. El Sinnattaggen, l’escultura del nen enrabiat, que s’ha convertit en un símbol de la ciutat i que ja és imatge de souvenir. Trobar-lo per fer-se una fotografia al seu costat és una bona manera d’anar examinant cadascuna de les esculturals emocions que expressa un parc únic.

RECOMANEM: El Palau Reial es troba cèntric, és visitable i compta amb els respectius jardins. A l’actualitat no és residència sinó lloc de treball dels monarques i la seva descendència.