L'illa deshabitada més gran

Un petit paradís de flora i fauna. És el primer que et diuen de Cabrera, una petita illa situada uns 14 quilòmetres al sud de Mallorca. Declarada parc natural el 1991 actualment és l’illa deshabitada més gran de la mediterrània. Tot i així, la seva història és llarga i rica, amb episodis tan curiosos com els anys en què es va convertir en presó per a milers de soldats francesos durant la Guerra de la Independència. N’hi van entrar més de 9.000 i tan sols 3.600 van tornar a la seva França natal. Per descobrir tots els secrets de l’illa només hi ha una opció: cal accedir-hi per mar. Així que sense la sort de tenir embarcació pròpia, toca seguir el ramat i acudir a una de les empreses que hi ha instal·lades a la colònia de Sant Jordi, al municipi de Ses Salines, i que ofereixen excursions a l’illa. Des de sortides de poc més de dues hores que et permeten rodejar l’illa i fer una aturada fugaç a terra ferma, fins a excursions de 6 hores que a més de conèixer tot el perímetre i els illots que l’envolten també et deixen recórrer tots els racons de l’interior de l’illa: el port i les antigues cases del que va ser el campament militar –ara convertides en alberg–, el castell amb una panoràmica espectacular de l’illa, les platges de Sa Platgeta i S’Espalmador i el museu etnogràfic i històric Es Celler. Tot plegat, una petita aventura senderista i l’oportunitat de descobrir un fons marí espectacular gràcies a la protecció de la qual ha gaudit. I és clar, si un es queda amb ganes de més, que ja els dic que pot passar, des de fa un parell d’anys està en funcionament un alberg que permet fer nit a l’illa i poder gaudir amb molta més tranquil·litat d’aquest petit paradís. Si han optat per l’excursió només de dia, atents al rellotge perquè quan se n’adonaran serà hora de retornar al port i embarcar en el viatge de tornada. I és que com passa sempre, quan es gaudeix envoltat de natura, platges verges i tranquil·litat el temps ens passa massa ràpid. I malauradament les limitacions de l’illa impedeixen complir aquell somni de quedar-nos-hi i oblidar les obligacions diàries.