Benvinguts al nord

Com a la taquillera pel·lícula, qualsevol aniria absolutament equivocat si pensés que el que havia estat un petit poble de pescadors assotat pels freds vents del Cantàbric serà un lloc ombrívol, avorrit o poc glamurós. Per molt que la competència d’altres ries més populars a la comunitat gallega li hagin fet ombra durant molt de temps. Però i ara, ni de bon tros, acostar-se a Viveiro depara tot tipus de sorpreses. Per començar, es trobarà que amb una mica de sort coincideix amb dues festes declarades d’interès turístic nacional: la romeria d’O Naseiro i la Rapa das Bestas de Candaoso, menys coneguda però igual d’emocionant que la de Sabucedo, a Pontevedra. I per això mateix, per menys concorreguda, permet gaudir més de l’esdeveniment. Sempre que l’espectador recordi anar convenientment abrigat: els matins de la Mariña de Lugo són ben freds. Com les aigües del Cantàbric. Fresquetes, sí, però netes i transparents, en extensíssimes platges que es van mantenir a recer de la febre del maó que tant de mal va fer a tantes àrees del litoral mediterrani. Molt a prop, una joia: la Praia das Catedrais, amb les seves característiques formacions rocoses que li donen nom. Tornem a Viveiro. Carrers, places i carrerons que deparen sorpreses com el Callejón del Muro, que amb els seus dos metres a la zona més ampla ostenta el rècord de ser el carrer més estret d’Espanya. Si en sortir es necessita una visió més ampla, el pont de la Misericòrdia, documentat ja l’any 1225, tot i que l’aspecte original ha quedat molt tocat per les successives ampliacions. Els amants del romànic trobaran una petita joia: l’església de Santa Maria, del segle XII, amb una curiosa pila baptismal amb relleus bíblics al fons de la nau i, a l’absis, una curiosa sèrie simbòlica de caps de biga que representen la luxúria i els pecats capitals. D’època renaixentista és la façana dels Lleons i gòtic el monestir de Valdeflores, per esmentar alguns dels punts del patrimoni historicoartístic d’interès. Però acomplert el deure amb la cultura i la història, la millor forma d’acabar el dia, sens dubte, és tastant unes tasses de Ribeiro.